Això de la heràldica comença al segle XII, i fa servir bàsicament – malgrat que és un recurs limitat – els anomenats ‘escuts parlants’, es a dir traslladar al terreny de la imatge allò que ens evoca – de vegades molt llunyament – el mot parlat.
Hi ha blasons que conjuguen alhora l’encert i la bellesa, com el de Montserrat.
Altres, com el dels MECA / CLASQUERI , passarà de l’àmbit familiar a l’àmbit públic, ja que esdevindrà escut municipal.
Un gos i una campana, no semblaven les imatges més ‘idònies’ per traslladar al terreny de la imatge allò que ens evoca – de vegades molt llunyament – el mot parlat, i en el seu moment és va plantejar una ‘actualització’. Entravem – sense tenir-ne consciència - al món de Walt Disney, i des de ‘ la Terra de la Fantasia’ , ens arribava l’actual escut.
Més enllà de les ‘explicacions tècniques’ – que us en donaran, i moltes - deixàvem les armes dels MECA / CLASQUERI i assumiem les de D. Josep Tolrà i Avellà. Això si, ara surt un castell.
D’allò de Tolosa, a quin record dedicàvem una Ronda viaria, res de res.
De la memòria – llarga, si m’ho permeteu dir – de Sant Esteve de Castellar, res de res.
Això si, de barres en trobem moltes al ‘ escut nou’, i també un parell de creus. Els dissenyadors de ‘fantasies heràldiques’ es devien quedar ben descansats.
Dels altres Castellar, l’agregat d’aquest nom que es troba prop de la C-25 entre Rajadell i Aguilar de Segarra, no té escut d’armes, tampoc la població de Castellar del Riu, i si els de Castellar de la Ribera, com podeu veure en aquest enllaç :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Escut_de_Castellar_de_la_Ribera.svg
L’escut de la Nou de Berguedà – extremadament bonic, val a dir-ho – em semblava fins al moment el ‘súmmum’ pel que fa al nivell de fantasia heràldica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_la_Nou_de_Bergued%C3%A0
En això – com en quasi tot- , tot son punts de vista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
A l'expedient heràldic van voler incloure el gos i la campana acostant el castell, però els de l'ajuntament el van trobar massa carregat i aquestes figures les van desestimar. Adèu als Meca i Clasqueri.
La segona partició és una repetició del mateix. Tant els pals, que no barres com dieu, com el quarterat amb creu i pals, és pel mateix fet. La voluntat de l'autor de l'expedient heràldic, l'Armand de Fluvià, prefereix que només surti una vegada la creu i els quatre pals, però l'ajuntament ho prefereix així.
Publica un comentari a l'entrada