Rebia una bellíssimes imatges de l'antic santuari de Meritxell, d'origen romànic, que havia estat reformat i ampliat el segle XVII, i que dissortadament va ser destruït per un incendi l’any 1.972. Les restes d’aquella església han estat condicionades com un espai per al record, d’aquells que varen tenir el goig de veure’l dempeus.
A la seva vora s'aixecà ara un nou temple, obra monumental de l’arquitecte Ricard Bofill, que va ser inaugurat el 1976.
La nova església acull de forma permanent visitants d'arreu que volen conèixer directament un dels llocs de devoció més importants d'Andorra, el dedicat a la seva patrona.
Bofill, en projectar el nou santuari, va voler reflectir alguns elements simbòlics que posessin de manifest les particulars connotacions d'aquest espai singular: amb el sol incrustat damunt l'altar va voler significar el nom de Meritxell, provinent, segons el filòleg Coromines, del mot latí meridiem, migdia; amb les dues naus que es creuen, la confluència dels camins que porten de l'una a l'altra frontera i de la vall del Valira del Nord a la del Valira d'Orient; amb les parets tallades horitzontalment per la part superior, l'incendi que colpí el temple, i amb el claustre descobert, la protecció de la Mare de Déu que vetlla sobre el cel d'Andorra.
A l'interior hi ha una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu, així com les escultures corresponents als set Sants titulars de les parròquies andorranes, que donen fe de Meritxell com a Santuari Nacional.
El Tomàs Irigaray Lopez, té l’habilitat de fer ‘parlar’ les imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada