dilluns, 14 de novembre del 2011

EL POU DE GLAÇ DE BERGA. EL BERGUEDÀ.

Ens aturàvem la Rosa, el Miquel, la Maria Jesús i l’Antonio, davant pel petit promontori – si el comparem per exemple amb el Sailoic - sota el que s’amaga un Pou de Glaç, alguns en parlen com ‘ el Pou de Glaç de Berga.

Aquesta mena d’infraestructures son d’allò més desagraït per a retratar-los, i descarto totes les fotografies excepte aquesta.



En aquest enllaç podreu veure un esquema senzill i entenedor de com funcionava aquesta activitat econòmica.
http://www.xtec.es/~jgirabal/materialsgeolo/pousgel.pdf

Berga, allunyada dels centres de consum massiu, malgrat gaudir – aleshores i ara – d’unes condicions optimes per ‘fer gel’, no participarà – per imperatius de la logística – d’aquesta activitat econòmica.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html

El tema en altres indrets de Catalunya ha estat objecte d’investigació i estudi, i sou pregats de fer una mirada als següents enllaços :
http://www.castelltersol.cat/fitxer/292/historia%20poues.pdf
http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html

Berga, el Berguedà i per extensió Catalunya, disposa d’uns excel•lents, i desaprofitats recursos turístics, els testimonis de moltes activitats pre-industrials que es desenvolupaven en entorns bàsicament agrícoles, com la fabricació de gel, o el rentat de la llana , a la comarca del Moianès.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/06/esplugues-la-vinyota-el-roquer-la.html

Patim un centralisme exacerbat de la megalòpolis barcelonina, que ha comportat, comporta i comportarà sinó si posa remei, l’empobriment cultural del país.

En matèria econòmica ja ens han abocat a la misèria; en l’àmbit cultural penso que encara s’hi pot fer alguna cosa