L'infinit abandó de l’església de Sant Cristòfol de Campdevànol situada al costat del cementiri

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés , davant del porxo de la que fou rectoria de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Campdevànol entre la fi del segle XVII i l’any 1.885. El pas obert dalt d’un turó – que atorga al conjunt un aire medieval - es va fer per conservar l'antic camí ramader que venia de Ripoll i seguia cap a Ribes de Freser.



L’edifici d'una nau rectangular i capelles laterals, està completament arruïnat, i s’endevina pe les escletxes de la porta que el sostre ha cedit, únicament el campanar de base quadrada s’aguanta alterós, reivindicant la seva funció de guaita i bada, que ningú hores d’ara, recorda ni demanda. Al costat , lligada a la dissort d’aquesta església, compartint el seu estat d’abandó , i aguant-se miraculosament l’una amb l’altra resisteix la casa rectoral.



Del que fou harmoniós conjunt , només se'n conserven les façanes, de maçoneria, amb alguns carreus de pedra ben tallats.

Sant Cristòfol de Campdevànol, ha tingut fins a tres esglésies dedicades a Sant Cristòfol, la primera situada dalt d'un turó de la banda de ponent del poble, era un notable edifici romànic, datat entre els segles IX i XII, que va ser la seu de la parròquia fins al segle XVIII; la segona, situada avui al capdamunt del cementiri fou consagrada l'any 1701; les raons – sempre volem justificar-ho tot – bàsicament son d’ordre econòmic i demogràfic, el poble creixia a la intersecció de les valls del rius Freser i Merdàs. Fins a l’any 1885 exercí totes les funcions d’un temple parroquial; amb la benedicció de l'església actual situada dins el nucli urbà, romangué únicament com a capella del cementiri, fins arribar a l’actual situació d’abandó i incúria, que és alhora inexplicable i inexplicada.



Defensem la procedència del topònim de la població, des de la localització en aquest indret d’un temple i/o santuari dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol . Roma – que acceptava encantada qualsevol divinitat, ja fos grega, egípcia, ibera o germànica - la transformarà en la “Santa dea Tutela “. El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.

Negàvem – i neguem – la vinculació que es fa popularment amb els vàndals, i això malgrat l’infinit abandó que percebíem en la nostra visita a l'església de Sant Cristòfol (situada al costat del cementiri).