CASA-PALAU DELS GRALLA A SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Anava fins a Subirats per tal de recollir imatges d’aquest singular edifici, rural i senyorial alhora, que possiblement és l'immoble d'aquestes característiques més interessant del Penedès.



Fou manat construir per Francesc Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan Gralla, qui va comprar la senyoria de Subirats a l'emperador Carles I, el 1521. En Francesc Joan casà amb Guimar d'Hostalric. El seu nét, Gastó de Montcada i Gralla, ho va vendre el 1611 a Joan de Millsocós; passà a la seva filla, Agnés de Millsocós, que el 1619 casà amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra), de qui el lloc agafa el lloc de torre d'en Ramon, però des de que al segle XIX fou de Paula de Ramon, casada amb Àlvar de Fortuny, se l'anomena també com Torre-ramona. L'actual propietària és na Mercè de Fortuny i Folchi.

D'estil gòtic-renaixentista, fou edificat al segle XVI, possiblement a partir del 1527; usat com a residència campestre de la família gralla. Té la planta exterior quadrada i fa uns 25 metres de costat, està format per baixos, planta noble i golfes, tot cobert amb teula àrab a quatre vessants. El coronament de l'edifici és envoltat d'un típic ràfec rural català no molt sobresortit. Pati central de forma rectangular amb un pou al mig d'aigua potable.

S’aixecà al peu del Castell de Subirats, prop de l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera Lavernó, dalt d'un petit monticle, dominant el pas del camí ral. Fou construït probablement damunt el lloc on existí un altre edifici, més petit i senzill, utilitzat com a residència, almenys des de ben entrat el segle XIV. Sabem que el 20 d'agost de l'any 1404, a la casa de Sant Joan de Subirats hi pernoctà el rei Martí I, camí de Martorell.



La façana principal és orientada mirant al castell de Subirats, o sia a migdia; és austera, però elegant. Al mig el gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb espitlleres per banda; damunt seu, finestra renaixentista, acompanyada al mateix nivell d'una a cada banda, és a dir, tres en total. Al segon pis, damunt la finestra principal hi ha un matacà, ben conservat, fet de pedra molt polida. Completen aquesta façana quatre finestres, dues a la planta baixa i dues a les golfes.

Les finestres del primer pis i una de la planta baixa tenen motllures trencaaigües acabades amb mènsules decorades. Restes d'un rellotge de sol.



La façana més monumental és la de ponent. En total dels tres pisos, hi ha set finestres, totes profusament treballades. A la façana de llevant, torre adossada a la mateixa alçada que l'edifici de forma rectangular, sense cap ornamentació d'interès. A la banda nord, terrat amb balustrada al primer pis amb tres finestres com les de davant. Les finestres esmentades, sobretot les de la planta noble, estan decorades amb trencaaigües de pedra motllurada amb mènsules esculpides, així com ampits, brancals i llindes.

En el perímetre visible des de l’exterior, no va veure cap escut d’armes d’aquesta família.

L’edifici clarament té funcions residencials –advertia llums en algunes finestres del primer pis – i davant la impossibilitat d’accedir-hi, recollia de la pàgina web de l’Ajuntament :

Al pati interior, arc escarser de pedra ben polida, de grans dimensions. Dues premses de vi verticals. A mà esquerra, portal de pedra de carreu que comunica al celler, del qual surt una mina en perfecte estat de conservació que queda tallada, aproximadament, pels volts de l'església de Sant Joan Sesrovires. A la mateixa banda, escala petita, de pedra que comunica a un portal motllurat. Finestra renaixentista amb mènsules decorades amb caps d'àngels alats.

Fou la dependència del cos de guàrdia i servents de palau. A la dreta del pati, entrada principal. Arc escarser. Gran escala amb llambordes fins a la planta noble. Al primer pis, dos finestrals d'època: al de ponent, les mènsules decorades amb animals fabulosos, i al de la banda sud, amb àngels alats.

Passadís al primer pis amb quatre arcades ogivals amb fines columnes ben polides, amb les seves corresponents bases i capitells, formant un conjunt d'una gran esveltesa arquitectònica. Sostre restaurat amb enteixinat de fusta.

Portal principal a la dreta, molt decorat, d'estil gòtic flamíger, tot coronat per una gralla. Escut heràldic ovalat de quatre partions amb restes de policromia aguantat per dos grius. Les impostes, decorades amb animals fabulosos. L'altre portal, el de l'esquerra, està tan treballat com aquest, l'única diferència consisteix en què l'escut heràldic no és timbrat amb una gralla.

És obra posterior a la construcció de l'edifici i els escuts pertanyen a la família Ramon. Arreu de la mansió s'observa pedra treballada molt polidament; petits portals amb arcs conopials a tot l'interior de l'edifici. Les finestres del primer pis tenen dos festejadors cada una i les del segon, una.

L'edifici està envoltat, menys la part de darrera, per un pati, que el tanca un baluard, limitat per cases a banda i banda, algunes amb elements arquitectònics d'interès. Es conserva un alt mur coronat de merlets i espitlleres i portal d'entrada amb llinda. El mur actualment queda amagat per les parets de les cases i els magatzems.

L’any 1.930 la rectoria de Sant Joan Sesrovires estava en estat ruïnós, i el rector es va instal•lar a la Casa-Palau.

Durant l'última confrontació armada que sofrí el nostre país, [ 1.936-1939 ], i que tant enyoren els socialistes per boca de l’inefable Gregorio Peces Barba, l’edifici fou completament saquejat, i com per arreu va desaparèixer mobiliari i documentació de gran interès.

Fou convertit en col•legi per a nens de la rodalia.

Aquest sector del Penedès ha estat particularment castigat pel que fa a les servituds de pas, carreteres, autopistes, ferrocarril convencional i d’alta velocitat ,... tot plegat ens dona peu a pensar que el déus ja no viuen a l’antiga parròquia de Sant de Sesrovires, com dèiem de la població homònima de Sant Esteve Sesrovires, a la comarca del Baix Llobregat :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/10/els-deus-ja-no-viuen-sant-esteve.html

Actualment la Casa-Palau és habitada temporalment pels seus propietaris.