dilluns, 7 de gener de 2013

CAPELLA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ D’AMORÓS

Ens arribàvem el Josep Antoni Uriz Rodríguez, i l’Antonio Mora Vergés, fins el petit nucli d'Amorós, que va ser reconquerit i repoblat a mitjans del segle XI, i que l'any 1064 , trobem que va pertànyer a Ramon Castellar; en aquell moment cal situar la construcció de la capella, sufragània de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Domí.

L'any 1120 el castell i la capella foren donats a la canònica de Sant Vicenç de Cardona.

Ens explicava una veïna que Amorós fou el nucli original de Sant Guim, pensem que l’afirmació es fonamenta en una tradició immemorial, a l'antiga sufragània de Sant Guim - ara parròquia del Sagrat Cor - s'hi veneren també, Sant Cosme i Sant Damià, que són els patrons d'aquest poble.

El cert és que Sant Guim creix a partir de1862 quan comença a passar-hi el tren, a redós l'estació que es construí l’any 1895 ; el terme parroquial es va fer desmembrant una part del de Sant Domí, i una altra de Freixenet.

L'edifici actual no conserva cap element del seu passat medieval.

La descripció tècnica ens diu : Capella situada dins del nucli urbà del poble i està adossada als murs de les seves cases. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'una sola nau i coberta a una vessant.


A la seva façana hi ha la porta d'accés, d'estructura adintellada i al mig de la llinda un relleu molt erosionat amb la data incisa "1626". Un campanar d'espadanya d'un ull corona aquesta façana principal.


L'obra presenta un parament obrat amb carreus de pedra del país.

A l'interior - on no podíem accedir – ens expliquen que es conserva una decoració feta de guix amb representacions de figures humanes a les mènsules, obra d’algun artista local, que va deixar també la seva empremta a la veïna església de Sant Cristòfol de la Rabassa.

El topònim és descriptiu, ens parla «d’una terra molt amorosa» , això fa referència a una qualitat del terreny que és dúctil al treball.

Altres hipòtesis sostenen un possible origen de nom propi de persona o d'un llinatge del que no hi ha però, cap constància documental.