dijous, 10 de gener de 2013

SANT BARTOMEU DE NAVARCLES. BAGES

M’explicaven que aconseguir una imatge – sense vehicles- de la Capella originàriament romànica de Sant Bartomeu de Navarcles és un miracle.

No ho dubto pas, i dissortadament no és donava el fet excepcional en aquesta ocasió; val a dir que des de l’Ajuntament no s’ha tingut cap mena de cura en ordenar la edificabilitat del sector, per situar l’esglesiola en un entorn adequat, , i això fins a l’extrem que desprès del genocidi contra Catalunya 1936-1939, l’edifici exercí de magatzem municipal, i posteriorment de galliner – s’explica que els ‘ous romànics’ assoliren una més que justa fama - ; els anys 60 s'esfondrà el sostre, i no fou fins l’any 1984 que des de la Diputación Provincial de Barcelona, se’n endega la ‘reconstrucció’ amb el resultat que avui es pot veure.

A la pàgina web de l’Ajuntament s’explica que actualment és un espai d’Art.

Se’n té noticia documental l’any 1291 en que apareix com Sant Bartomeu de Navarcles, novament l’any 1313, ara com a Sant Bartomeu i Santa Margarida de Navarcles, Fortià Solà explica que encara l’any 1910 es conservava una petita imatge de la Santa de "gust barroc".

No hi ha constància que assolis en cap moment la categoria parroquial; hom parla però, de l'existència d'un cementiri al seu voltant.

De la descripció tècnica reproduïm : Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta.

La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada.


La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari.

De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran.


El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant.


Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la construcció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents