També – sense dades especifiques - La plaça havia rebut el nom de Plaça de les cubelles, degut a que al costat d'aquesta, seguint l'antic traçat del Torrent de Salzer, hi havia 3 basses o cubelles per fer l'oli, de les quals se sap que dues d'elles rebien el nom de Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan.
No serà fins l'any 1979, que la plaça rep el nom oficial de Plaça de la Font del Lleó.
La part més antiga de la font és el cap del Lleó per on brolla l'aigua.
Les primeres dades de la seva construcció es troben documentades l'any 1581.
L'any 1822 hauria sofert una remodelació considerable, de la que en la línia habitual, no s’esmenta cap dada concreta.
L'any 1927, va ser restaurada per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), moment en que s’incorpora el monument amb el lleó, obra de Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)
La descripció tècnica ens diu : Font a la qual s'hi accedeix per una escala de doble accés, limitada per una banda per grosses volutes i per l'altra per un muret que normalment fa la funció de banc i que es troba situat en front del raig d'aigua que brolla a partir d'un cap de lleó i a una temperatura de 74º C. Ambdós costats del broll hi ha unes columnes d'estil dòric que emmarquen perfectament la font, i que sostenen una mena de frontó amb l'escut de la vila de Caldes de Montbui; per damunt es troba un lleó assegut, que domina tot el conjunt. A cada banda es disposen unes volutes i uns gerros de pedra.
Els fanals de forja que envolten la font són d'època modernista.
Feia servir la fotografia de l’excel•lent article sobre l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, i la seva obra, reconeguda arreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada