dimecres, 23 de gener de 2013

LA TORRE ‘BOMBITA’ DE MONTCADA I REIXAC, MOSTRA DE L’ABANDÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC A CATALUNYA



Passejava entre les runes esfereïdores de la Torre Na Joana, o Torre ‘Bombita’,  posant la màxima atenció per evitar una ensopegada  amb alguna de les moltes restes, disperses aquí i allà , per la tasca que brètols i vàndals – amb llicència municipal -  han exercit , i exerceixen  sobre aquests edificis de propietat municipal, i per tant de totes els ciutadans de Montcada i Reixac ; em costava d’imaginar aquell 15 de juliol del 1919 en que es concentraven aquí una amplíssima representació de les famílies de l'aristocràcia, i de alta societat de Catalunya i àdhuc del Reino de España. Maria Regordosa i Jover es casava amb el torero Ricardo Torres Reina ‘Bombita’.

Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.

Va ser la resposta que donava el virrei a les queixes dels catalans.


En aquest indret  avui dessolat  es va viure una gran  - i tràgica – història d’amor ;  intensa però extremadament breu, al juny de l’any 1920, amb només 22 anys, i com a conseqüència de complicacions en el part del seu únic fill Roman Torres Regordosa, moria Maria Regordosa i Jover, Ricardo Torres Reina ‘Bombita’, absolutament desfet jurava davant del cos de la seva jove esposa , que es mantindria fidel a ella per sempre.


Devot del  Jesús del Gran Poder, al que havia dedicat la Capella de la casa, va complir aquell jurament, i un cop superat aquell gran sotrac emocional, desenvolupar de forma exemplar les funcions de pare, i administrador del bens del seu fill.

El torero, posseïdor d’una amplia cultura i un talent natural,   havia nascut el 20 de febrer de 1879 a Tomares (Sevilla), i sentia vers la seva terra una gran estimació; us reprodueixo una anècdota deliciosa :

” ... después de una corrida en La Coruña un grupo de aficionados invitó al maestro a una fiesta que iba a celebrarse a continuación, invitación que este rehusó alegando que debía tomar inmediatamente el tren a Sevilla. Al oir esto, uno de los aficionados exclamó "¿A Sevilla va a ir usted ahora?, ¡con lo lejos que está eso!" y el maestro le respondió "Sevilla está donde tiene que estar, lo que está lejos es esto".

va entendre  a la perfecció la importància de l’hereu a Catalunya, i és fama que declinava de forma cortès “ ... agradezco su interés ... pero mire usted ... esta tierra... és ... “ les ofertes que li feien de la fàbrica de Ciment Asland per les terres de les faldes del turó de Montcada.

Roman Torres Regordosa,  va poder mantenir  la finca, malgrat les terribles pressions que s`’exerciren sobre ell, tant des de l’àmbit de les activitats industrials, com des del polític delerós de les plusvàlues urbanístiques.   

Als anys 1980, quan el feixisme s’havia  convertit en  ‘democraciola’ , Ricard Torres Rocamora , nét de “Bombita”,  va vendre la propietat en parcel·les donant lloc al Polígon industrial “ La Ferreria”.

L’edifici de la Torre Bombita i els seus annexes, van ser donats l’any 1985. a l’Ajuntament de Montcada, com una de les compensacions pactades alhora d’aprovar el projecte.

El Consistori, en representació de tots els  montcadencs,  va assumir la responsabilitat del seu manteniment, cosa que NOTÒRIA i MANIFESTAMENT no ha fet.





Tinc la certesa que existeix una relació causal , entre aquest abandó , i la  situació actual de l’Ajuntament, investigat per presumpta corrupció.