Les ‘colònies’ es planejaven sota un criteri piramidal, al capdamunt hi havia ‘l’amo’ , i/o l’empresa, i al capdavall els obrers que alçaven el cap per admirar, i àdhuc ‘adorar’ al seu creador/benefactor.
És obra conjunta de Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871- Barcelona, 30 de novembre de 1952) , i Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914), i fins possiblement del fill d’aquest darrer Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952).
De la descripció tècnica reproduïm : Edifici que es mou entre la tendència historicista i el modernisme industrial, de planta rectangular amb un petit pati interior. Té dues plantes i unes golfes simulades. Els materials són els tradicionals del modernisme, maó arrebossat i vist, teula àrab, combinen bé amb els balcons del primer pis i l'ampla sanefa sota el ràfec que li donen un aire neomedieval. A la planta baixa, a la part que fa magatzem hi té algunes finestres tapiades. Tota la planta noble fa les funcions de local social. Cal destacar el ritme de balcons i finestres del primer pis, en harmonia amb les portes i finestres dels baixos.
En els anys vuitanta feia les funcions de magatzem i comerç d'alimentació i el primer pis de local social.
Restaurat el 2003, actualment l'Edifici de la Cooperativa és la seu del Centre d'Interpretació i Acollida de la Colònia Güell.
Està al mateix carrer que la Capella de la Mare de Déu del Carme, de la que se’n desconeix l’autoria, pensem però per la possible data en que s’aixecava, al voltant de 1920 en que fos obra de Francesc Berenguer i Bellvehí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada