dilluns, 14 de gener del 2013

L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE NAVARCLES.

Coincidia en la meva visita a l’església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu de Navarcles, amb la descarrega d’uns instruments musicals per un concert que tindria lloc al temple, i que feia necessària la presencia de Mossèn Josep Escós Sarsanedas, rector de Navarcles.

Com és costum del coneixercatalunya tenia ja alguna informació del temple :

A la segona meitat del segle XVII – sense que consti cap augment demogràfic significatiu, que ho justifiqui - s'iniciaren les obres de l’actual església, que poc o res té a veure amb la que s’esmentava l’any 1050.

Les obres es dilataren més d’un segle : l’any 1663 s'havia alçat la nova nau central i s'enllestia la capella del Roser. Entre 1690 i 1697 es va construir el campanar i la capella de Sant Miquel, situada a sota. El 1700 es treballava en el cor i es construïa la façana principal. L'any 1767 van finalitzar les obres, després de la compra d'una casa situada al darrera de l'església que va permetre construir el presbiteri i la sagristia. Ja al segle XIX s'adquirí la rectoria actual, al costat de l'església, que substituïa l'antiga, situada a la Plaça Vella.

L'actual escala d'accés es va fer l'any 1842 i en substituïa una d'anterior, del 1773. Per fer aquesta obra s'hagué de traslladar el cementiri, que estava situat al voltant de l'Església. La barana porta l'any de 1858 i es va pagar amb la venda de nínxols del cementiri vell. El 1879 es va construir el baptisteri, i el 1893 s'inaugurà la capella fonda i els locals dedicats a l'Escola Dominical.


Mossèn Josep Escós Sarsanedas, em feia adonar de les inscripcions que hi ha als arcs de les capelles laterals; al costat de l'epístola: 1799, 1663 (capella de Santa Llúcia, patrona de les teixidores), 1705 (capella del Sant Crist i la Dolorosa), sense data: capella de Sant Antoni Abat. Costat de l'evangeli: 1690 (capella del Roser), 1703 (capella de Sant Isidre), 1773 (capella de Sant Pancràs).


M’admirava davant l’Arca on s’havien guardat les relíquies de Sant Valentí, lliurades a la parròquia de Navarcles per la comunitat de Sant Benet, i ‘desaparegudes’ juntament amb una bona part del patrimoni històric i cultural, ens els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939.


Em portava també fins a la base del campanar on s’havia localitzat una pedra amb una inscripció relativa a la data d’acabament de l’obra.

Tenia ocasió d’admirar els pessebres ‘mòbils’, dels que me’n parlava amb indissimulat – i legítim - entusiasme, l’Ignasi Ferrer, ànima del grup local.


Desprès d’acomiadar-me dels meus amables amfitrions recollia imatges de la façana, i de la peculiar peça treballada amb ferro forjat de principis del segle XX, que hi ha damunt del portal (un drac que sosté una llum amb la boca).


Navarcles té molt a ‘viure’.