diumenge, 27 de gener de 2013

L’ ESCORXADOR MODERNISTA DE LA SEU D’URGELL

La primera vegada que vaig trepitjar la Seu va ser entrant pel Camí de la Palanca, direcció al barri de Santa Magdalena.


Vaig veure un edifici molt bonic pintat d’un color rosa molt pujat sense saber quin tipus de monument era. Al caps dels anys, un cop instal•lada aquí a la Seu i després de haver-hi anat, fins i tot, haver fet un curset d’introducció a Internet, m’assabento que Punt Òmnia havia estat l’escorxador de la Seu en els seus temps.

Els escorxadors públics municipals foren en el seu moment una poderosa iniciativa que permetia millorar, alhora la salut pública que garantia la salubritat de tots els productes càrnics que es consumien, augmentava el nivell tècnic de les Corporacions locals que comptaven amb un expert en salut animal i aportava uns ingressos regulars gens menyspreables als Ajuntaments.

La destinació d’alguns d’aquests singulars edificis ha estat l’enderrocament o la reforma amb l’única finalitat sempre de fer prevaler els diners per davant de tot. En alguns indrets en fan ús com a espai social, Biblioteca, o fins en algun indret s’ha reconvertit en Tanatori.


Va ser obra de l’arquitecte lleidatà Joan Bergós i Massó, deixeble d’en Gaudí. La seva planta té forma de “T” amb amplies finestres en els seus murs. És el principal exponent del modernisme a la comarca de l’Alt Urgell amb altres obres com ara l’ermita de Sant Antoni del Tossal (municipi d’Alàs i Cerc) i la Biblioteca Escaler d’Oliana. Així mateix va ser l’autor del primer pla d’eixample de la Seu d’Urgell l’any 1927.


L’antic escorxador de la Seu d’Urgell va ser reformat l’any 1994 per passar a convertir-se en Casal per als Joves. Actualment és el Punt Òmnia del Centre Cívic l’Escorxador i Espai per als Joves.

Rosa Ventura Cutrina