L'edifici fou construït en una era de Can Llopart; la comprà la família Orris l'any 1917, any en què el constructor Mata va aixecar la planta baixa. El projecte de l'obra és de Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona 1878 – 1938)
El 1924 es va fer l'ampliació del conjunt sota la direcció tècnica del mestre d'obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930)
La descripció tècnica ens diu : Edifici aïllat, envoltat de jardí, de planta quadrada. Té planta baixa, elevada respecte del nivell del sòl, i pis. És cobert a quatre vessants, amb torre mirador d'una planta a la intersecció de les vertents. Les obertures són adintellades a la planta baixa, i d'arc de mig punt al pis i a la torre. El balcó és de pedra artificial. Té barbacana i ràfec. Les quatre façanes presenten la mateixa composició, però només la S té obertura balconera al pis.
El qualifiquen com ‘noucentista’ , moviment que es caracteritzava – a si mateix – per la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. Discrepo d’aquesta única adscripció, la casa manté alguns trets modernistes que son justament els que la fan ‘atractiva’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada