En la visita que feia a Castellmeià, al terme de Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra – m’agrada adjectivar-la com ‘infinita’ – retratava l’esglesiola coneguda avui com de la ‘ Mare de Deu de la Llet’, i que hom suposa va pertànyer al proper castell , i d’aquí la denominació, ‘Santa Maria de Castellmeià’
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; edifici de nau única, te coberta amb volta de canó apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular. A la façana oest hi ha la porta d'entrada, feta amb un doble arc de mig punt, i a sobre, hi ha una petita finestra. Rematant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'absis sobrealçat, el ressegueix a l'exterior, sota la cornisa, un ràfec motllurat a base de petis arquets: centrant l'hemicicle absidal hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. Al mur sud, s'adossa una capella amb una coberta d'una sol pendent.
El Jordi Contijoch Boada en publica una imatge del interior.
Us deixo un enllaç als goigs publicats per Josep Maria Viñolas Esteva (1966, Salitja, Girona)
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/06/goigs-la-mare-de-deu-de-la-llet.html
I la imatge de la Mare de Déu de la Llet que es venera al Monestir de l’Estany a la comarca del Moianès.
Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
I tant el patrimoni és la nostra riquesa i és per això que l'hem de conèixer, conservar i compartir. Gràcies Antonio.
Publica un comentari a l'entrada