Després del conflicte bèl•lic que començava l’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es va reconstruir part de l'ermita i també s'ha fet molta obra nova a la masia. Els ‘guanyadors’ no en parlen gaire de la destrucció que va provocar la revolta sediciosa, està clar que el comentari, ‘mutatis mutandis’ ens ho confirma, oi?.
I, a la pàgina web de l’Ajuntament de Torres de Segre : http://www.torressegre.cat/turisme.php?seccio=Turisme&id_seccio=2459
L'Ermita de Carrassumada es troba en un petit turó a pocs quilòmetres del centre de Torres de Segre. Està situat a la part Sud est del municipi, i és propietat del Bisbat de Lleida.
Per la seva situació elevada, des del seu cim es poden observar molt bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. Al peu del tossal s'obren infinitat de conreus de fruiters, fruit de la transformació en regadiu d'una gran expansió de terreny àrid. La ratlla del riu, contornejada de verd i més amunt, a ponent, els serrats tabulars de l'Aragó. I a l'oest, s'aixeca, la mola cònica del Montmeneu, el cim solitari i orgullós que és el pic més alt del Segrià.
L'ermita de Carrassumada, amaga molts anys d'història d'aquestes contrades. Sota les seves construccions, s'hi troben records d'altres èpoques. Hi ha mostres evidents de població al tossal en època iber, els primers pobladors del lloc. Hi ha restes importants de construccions i objectes de l'època i gran part d'aquestes formen part del museu arqueològic de la Fundació Pública de L’ institut d'Estudis Ilerdencs. De l'era Romana, no tenim indicis de vida sedentària, però sí una moneda que fa pensar que aquest llogaret elevat, es feia servir com un enclavament estratègic.
Un cop arribat a l'època sarraïna, la serralada, torna a estar ocupada, fent la funció de fortalesa o de recinte fortificat, amb una finalitat eminentment defensiva.
El nom del temple de la Mare de deu de Carrassumada és fruit de sis segles d'assentament de cultura aràbiga. Carrassumada, en àrab Kars'umm-adà és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm (mare) i adà nom propi de l'amo. Per tant sembla que significa: Palau de la mare d'Adà. Aquesta tesis, topa amb el fet que únicament a la comarca del Segrià, i quasi face tot face, hi ha un altre CARRA, el castell i ermita de Carratalà, al terme d’Aitona, i la confusió Kars (palau o castell) no es repeteix en cap altre lloc de Al-Àndalus. Els àrabs feien servir la paraula qalat quan es referien a un castell i/o palau, altrament aquest CARRA, podria derivar de llatí QUER, roca , penyal.
Ítem més; al indret creix de ben segur Eryngium campestre, coneguda també com: Cardo corredor, : cardacuca, carderol, cardicuco, cardo bajo, cardo blanco, cardo corredor, cardo cuca, cardo cuco, cardo de carracuca, cardo estelado, cardo macuquero, cardo punchero, cardo santo (Aragón), cardo setero, cardo ventero, cardo virgen, caricuca, carracuca, eringio, cabezuela, trabalón,...
Tinc el goig de relacionar-me amb persones que pel seu origen tenen bon coneixement de la llengua àrab, un possible significat de CARRATALA, podria ser Jalae Al•là ,amb un sentit de ‘terra i/o indret improductiu i/o estèril ‘, això lògicament no exclou la presència d’una torre de guaita i bada amb la funció de controlar el pas pel riu Segre, CARRASSUMADA amb característiques similars, tindria el significat de MÉS ALTA , en relació a CARRATALÀ.
Recordeu que el Segre era un dels rius ‘ grans’, i que fins èpoques relativament recents les seves aigües transportaven la fusta de les muntanyes fins a Tortosa, on els àrabs construïen vaixells.
La filologia no desperta gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.
Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com per aclarir – si és possible – el significat dels topònims Carratalà i Carrassumada.
Probablement quan els cristians tornaren a ocupar la terra, als voltants del segle XII, dedicaren aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església al costat del palau, sinó és que la mesquita passés a temple cristià.
Fotografia de Jaume Ignasi Argilés
Fotografies del interior. Montse.
Un cop consultada diferent informació, es pot afirmar, que Carrassumada ha estat sempre poblada, d'una forma o altra amb diferents finalitats, però sempre ocupada.
Testimoni del pas del temps i les cultures, ara és un lloc de culte estimat per la gent dels pobles propers. El dia 10 de Maig de cada any es puja la Mare de Déu des del poble en processó i es fa la missa en el seu honor. També cada any es fa l'aplec del "Mai Més" una trobada de gent dels pobles dels voltants on es recorda a tots els morts en la guerra civil .
A part dels diversos valors culturals que hi són presents, aquest tossal també té interès natural ja que degut a les seves característiques d'aridesa hi són present algunes espècies de vegetació i de fauna de gran interès, per aquest motiu forma part de l'EIN d'Utxesa. Cal dir, però, que des de la transformació de secà a regadiu que s'ha dut a terme al municipi de Torres de Segre les característiques del tossal han canviat bastant i actualment els valors naturals tenen una superfície més reduïda.
http://lamarededeuacatalunya.blogspot.com.es/2011/09/mare-de-deu-de-carrassumada.html
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/search?q=CARrassumada
Sobta trobar alhora un text tant extens per l’ermita de Carrassumada, i constatar que no hi ha una línia sobre escola pública que portava aquest nom; quan es va fer, qui en va ser l’autor, perquè no s’han fet – encara – les obres de transformació en un equipament social,...?
Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada