Preguntava la raó per la qual s’havia vist necessari dur a terme aquell antiestètic embolic, i per la meva sorpresa, m’explicaven una història que té a veure amb Castellar del Vallès, i de la que en el seu dia me’n havia fet ressò.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/09/el-dolor-duna-absencia.html
Moltes persones coneixen la Montserrat Ribes Daviu,
http://www.figuresdepessebre.com/pessebres/es/cont/6-la-escultora
que ens havia ‘regalat’ la contemplació del Bernat des del terrat de la seva casa a la façana de la Plaça Major.
El relat de l’individu encaputxat que va escalar pel cablejat elèctric de l’edifici fins arribar a l’emblemàtica figura castellarenca, la va desenganxar de la plataforma metàl•lica que la sostenia, i la va fer caure al terra per esmicolar-la, havia arribat fins a la Garrotxa. http://www.lactual.cat/cat/notices/2013/09/el_bernat_no_es_restaurara_11585.php
Està clar que els Olotins no ens consideren vàndals i/o brètols, a tots els que vivim a Castellar del Vallès, tant cert però, com que en aplicació de la més elemental prudència, els ha semblat que encara que de forma maldestra calia lligar al ‘Bernat d’Olot’ en evitació d’una nova bretolada.
No li agrairem mai prou a l’individu encaputxat la seva acció abjecta – imagino que tampoc ell podrà perdonar-s’ho per anys que visqui - ; dissortadament però, ha associat Castellar del Vallès, pels segles dels segles, a la seva acció covarda i mesquina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada