diumenge, 6 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE VIDRERES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El procés de construcció de l'edifici està descrit a l'estudi de Josep Formiga Bosch (Girona, 1967). dedica a Vidreres. L'alcalde i taper Quirze Jordà n'impulsà la construcció i se'n van fer quatre projectes fins que es va aconseguir rebaixar el pressupost a es possibilitats de l'Ajuntament, 17. 000 pessetes/102,17€.

Els projectes eren obra de l'arquitecte Josep Roig [ ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) , un segon de Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), arquitecte municipal de Girona, hi va haver un tercer projecte de l'arquitecte provincial, Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 – 1938) que finalment presentà un quart projecte encara més senzill que és el que es va construir.

Els plànols i alçats dels quatre projectes que han estat publicats també per Formiga posen de manifest el gust per l'estil eclèctic. Presentaven dues o tres plantes d'alçada i la façana es dividia en tres cossos amb la part central destacada mitjançant pilastres adossades d'ordre gegant. El cos central estava coronat per un frontó triangular o en forma de gablet i havia de ser presidit per un rellotge que va ser eliminat en la realització definitiva.

El 1893 es demana el permís de construcció i l'any següent l'edifici ja estava acabat tal com mostra la data que corona el conjunt. El constructor fou Narcís Mas, conegut com Camaret, paleta de Girona. El projecte definitiu de l'arquitecte Manuel Almeda Esteva es basa en el de Martí Sureda i Deulovol, en redueix però, les mides ja que de tres pisos d'alçada passa a dos i de 9 obertures passa a tenir-ne cinc.

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu que l’edifici es compon de tres cossos separats per murs que actuen com a parets mestres i disposades de manera perpendicular respecte al carrer. A la planta baixa, la part central acull el vestíbul que dibuixa dos arcs separats per una columna, una de les quals dóna accés a l'escala que puja al pis noble. A banda i banda hi ha l'espai que acollia les aules de nens i nenes. Al pis principal, orientat a llevant, hi ha el saló de plens, l'habitatge del secretari i la resta està dividit en diverses sales o despatxos. La façana principal està dividida en tres cossos, el central acull l'accés a la planta baixa i a la superior el balcó que es correspon al despatx de l'alcalde amb un balcó de ferro colat. Als costats els finestrals estan agrupats de dos en dos coberts per un guardapols de motllura senzilla. Tant la façana principal com les dues laterals estan coronades per una cornisa suportada per petites mènsules i l'escut amb la data 1894 corona l'edifici.

En la part longitudinal de l'edifici, o en el lateral esquerre, es produeix una similar reproducció dels elements tant en la planta baixa com en el primer pis, amb tres obertures individuals projectades amb guardapols respectivament. En aquest primer pis, s'observa la prolongació del fris i la cornisa, o sigui que aquesta no es limita a la part frontal, sinó que es prolonga en ambdós laterals, però no en la façana posterior. En aquest sector esquerre, es troba ubicada en el basament de l'edifici, una font de petites dimensions. Remarcar que el sector dret, contempla la mateixa articulació i distribució dels elements que el sector esquerre, amb l'única particularitat que recull el portal d'accés a la biblioteca, la qual es troba compresa per tant en l'espai físic del propi ajuntament.

La planta baixa de l'edifici ha tingut diverses funcions, primer va ser escola, desprès sala de cinema, gimnàs i finalment una part es convertí en la biblioteca municipal i l'altra en Sala de Plens.


Fotografia de Karsten

Es tracta d'una obra d'estil eclèctic que denota el coneixement per part de l'arquitecte constructor de les corrents estètiques del moment.

A la demarcació de Girona els arquitectes Martí Sureda Deulovol (1822-90) arquitecte municipal i provincial de Girona , Josep Roca i Bros (1815-77) de Figueres , Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 – 1938) , Rafael Sanchez Echevarria, arquitecte del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email

coneixercatalunya@gmail.com , entre altres van tenir una gran influència.