divendres, 18 d’agost de 2017

CASA DE FIGUERES I CAL REVERTER. MONTBRIÓ DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

No apareix cap referència al seu autor, ni fins a l’estil arquitectònic, malgrat que al peu de la pàgina 37 de 48 podem llegir ‘ edifici modernista de principis del segle XX ‘ : http://www.montbriodelcamp.cat/docs/poum/Patrimoni_arquitectonic.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La pregunta, QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS DE MONTBRIÓ DEL CAMP?, que publicava al post :
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4522


Trobava resposta – una vegada més – per part del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que en feia arribar un enllaç:
http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2011/03/07/montbrio-del-camp-cal-reverter/

Projectada per Domènec Sugranyes Gras , (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), arquitecte modernista i noucentista que col•laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)i el succeí com a arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.

Quan a la descripció de la casa llegia; hi ha un molt bon treball en l’ornamentació de la façana, els diferents tipus d’obertures, l’ús de ceràmica al coronament i als sotabalcons, el treball de ferro de forja i la seva asimetria remarcada per la torre de la seva banda dreta.

Farem arribar aquest post al consistori de Montbrió ; ajuntament@montbriodelcamp.cat

Quan al topònim Montbrió, us deixo un interessant enllaç on es tracta de l’origen dels topònims d’aquesta comarca :
http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari: