dimarts, 15 d’agost de 2017

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem dinat a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps el Xavier, la Montserrat, la Maria Jesús i l’Antonio, Santa Coloma de Queralt com li succeïa Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), almenys a mi, en té el cor robat :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Abans de tornar cap al Vallès en arribàvem a l'església de Santa Maria de Bell-lloc, ubicada al sud de la vila de Santa Coloma de Queralt, encara que dins del perímetre del nucli urbà, davant de la façana retrataria al Xavier i la Montserrat.


Patrimoni Gencat ens diu que l a construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen el fust de les columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.

Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.


Fons Salvany. “Biblioteca de Catalunya”

Destaca també la imatge gòtica de Santa Maria de Bell-lloc tallada en fusta.


La primera noticia de l’edifici data del 1220, al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent.

A finals del segle XIII s’hi va establir una comunitat de donats passant, finalment, a dependre de l’orde de la Mercè per cessió expressa de Pere Queralt durant la meitat del segle XIV.

Els mercenaris s’hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortització del 1835 quan el convent fou incendiat i només va restar sencera l’església.

Entorn a la capella s’hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 30 del segle XX aproximadament, quan van començar a ser enterrades indiscriminadament.

A finals del segle XIII; la comunitat l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè.

Els mercedaris van instal•lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins el 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976.

L'any 2009, dins del Programa Romànic Obert de la Fundació "La Caixa", es van rehabilitar les cobertes de l'església i es va fer un seguiment arqueològic que va permetre documentar diferents estructures.

El Mapa de Recursos Culturals de la Diputació Provincial de Tarragona descriu així l’església : edifici d’una sola nau, amb àbsis a la capçalera semicircular, en origen. Uns segles més tard s’hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria simple,de tipus cistercenc. Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV. L’església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en les quals hi ha dues columnes lateral i una central que reben directament l’empremta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L’aparell és tallat regularment i col•locat a la manera isòdoma. Conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana (1230). És d’arc de mig punt i capçalada. S’hi poden veure dibuixades representacions religioses, d’adoració dels reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat. Al timpà hi ha la figura de l’Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior dels brancals externs del portal (sota la línia d’impostes): els tres reis d’orient dialogant amb Herodes i l’àngel anunciant el camí a la Santa Família durant la Fugida a Egipte. La façana primitiva era més alta. El campanar d’espadanya que tenia fou destruït durant la guerra civil[*]. A l’interior hi ha algunes mènsules gòtiques esculpides. Com a elements ornamentals posseeix la creu de terme gòtica de la Font de Canelles.

[*] El terme ‘ Guerra Civil’ el ‘naturalitzaven’ els militars que s’havien aixecat contra el govern LEGÍTÍM de la II República a les ordres del general Franco. El terme ‘ Cruzada’ li devem al Cardenal Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), Primat d’Espanya, que perdia el favor del dictador – i potser la vida – en demanar ‘moderació’ amb els vençuts al Dictador.
https://evangelizadorasdelosapostoles.wordpress.com/2017/07/05/la-carta-de-los-obispos-espanoles-que-incomodo-el-vaticano/

El sepulcre gòtic de Pere V de Queralt i la Alamanda de Rocabertí (segle XIV), que va esculpir Pere Aguilar de Lleida, i en va fer els acabats Esteban de Burgos. Sepulcre doble, exempt, en alabastre. Tapa a dues vessant, amb un jacent tallat en alt relleu a cada cantó, i la imatge de pedra de Santa Maria, feta per un autor local.

Us recomano la lectura d'aquest enllaç : http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/100053/150835

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.