dimecres, 6 de desembre de 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la capella de la Mare de Déu de Fàtima, a Gallifa , al terme de les Masies de Voltregà, a la comarca d’Osona.




No en trobava cap dada al mapa de patrimoni :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08117

Tampoc a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Les_Masies_de_Voltreg.C3.A0

En altres pàgines s’afirma que la capella s’aixecava a la dècada dels anys 50 del segle XX, sense fer esment del promotor/s, ni de l’autor.
http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/09/la-verge-de-fatima-i-la-seva-passejada.html
http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/05/sant-hipolit-i-les-masies-de-voltrega.html
https://www.geocaching.com/geocache/GC26PBR_ermita-de-fatima?guid=64190f2f-a39b-417b-81d4-5df6c2ee97c5

Elaborava aquesta crònica, desprès de la comunicació de l’aplicació de l’article 155 per part del govern del PP. Tornàvem a l’1 d’abril de 1939, https://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU

Catalunya està en estat de shock.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels promotors, i de l’autor d’aquest edifici.

Catalunya us ho agrairà.

Adreçava a l’ajuntamebt de les Masies de Voltregà una petició per via telemàtica :

Necessito saber qui va ser l’autor de la capella de la Mare de déu de Fàtima:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/10/que-en-sabeu-de-la-capella-de-la-mare.html

L’actual propietària Meritxell Casassas, em deia per email que la promotora havia estat la seva rebesàvia Carme Collell. NO em sabia donar raó de l’autor de l’edifici.

Agrairé que em feu arribar la resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com , nosaltres un cop confegit el post us el farem arribar – per si voleu incorporar aquest edifici al catàleg de patrimoni -, i el farem seguir també a l’enciclopèdia Catalana, a Patrimoni Gencat, i a l’Arxiu Gavin.

M’adjuntaven a la resposta un pdf en el que hi ha algunes dades relatives a l’ermita de Fàtima :

Promotora : Carme Collell , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs; afegia que era vídua de Joaquin Serdañons, del que també ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.

Quan a l’arquitecte se’n fa referència com ‘ el sr. Pallars’. Us deixo una pregunta podria ser Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982)?.

S’afirma en el text que l’ermita de Fàtima, com la capella de la Mare de Déu del Roser de Serratosa – imaginem que també el mas – pertanyen a la família Serdañons.

Rebia un document que alhora que el cognom matern de la promotora, CARMEN COLLELL CASALS, confirma que Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) era l’autor d’un projecte d’ampliació de la capella advocada a la Verge de Fàtima.


Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Conèixer Catalunya
té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això, èticament, no podem però, tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Ha començat la campanya electoral que clourà amb les eleccions del dia 21-D, amb els informatius emmordassats – no diguis, no parlis -, la llibertat d’expressió de la ciutadania ‘condicionada’ – groc no, please - , la situació de presó i/o exili dels líders catalans, .., podem afirmar que serà qualsevol cosa menys democràtica.

Ens explicava – ja fa molts anys un excel·lent catedràtic de Dret Administratiu de la U.A.B - que l’Holocaust Nazi l’imposava un ESTADO DE DERECHO, i que en termes estrictament jurídics era ‘ legal’.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


La decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, pot obrir la porta a recórrer en empara davant el Tribunal Penal Internacional.

Antonio Mora Vergés