diumenge, 10 de desembre de 2017

IN MEMORIAM, GRUP ESCOLAR FRANCES PI MARGALL. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.

Sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya.

Un altre dels Grups Escolars que es van aixecar a Barcelona va ser l'anomenat "Grup escolar Francesc Pi i Margall" dedicat al que fou el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873 nascut a Barcelona, 20 d'abril de 1824 i mort a Madrid, 29 de novembre de 1901.


Es tractava d'un edifici de dues naus laterals d'índole racionalista, de planta baixa i pis, unides per una més baixa de central amb arcades noucentistes.

S'inauguraren, com els altres Grups Escolars, l’any 1931, desconeixem però, el nom del seu arquitecte i la seva ubicació exacte.

Se sap que era a tocar del Pont Nou de Santa Coloma, al barri de Sant Andreu.

Hi afegia jo en aquesta ocasió, que Barcelona figura dissortadament també , a la llista de poblacions que ensulsiaven edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Arbúcies
Bagà
Barcelona
Guardiola de Berguedà
Sabadell
...

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

PRC, ens deixa un comentari en el que adjudica l’autoria d’aquest edifici, i també del Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau Farriols , a l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), cap d’ambdues constaven a la relació d’Obres :

1924, reforma de la «Torre dels Ocells» (Can Creixell), de la Garriga (ronda del Carril 78)

1924, escola Sant Lluís de la Garriga (ronda del Carril)


1924, Casino de la Garriga

1925, Patronat parroquial de la Garriga (passeig de la Garriga)

1925, reforma de la «Casa Carles Vives i Pujol» (Casa Ramos) de la Garriga (plaça del Silenci)

1926, «Casa Joan Font i Creus» de la Garriga (carrer del Forn)

1927, taller al carrer de la Diputació, a Barcelona

1928, cases barates d'Horta (Grup d'Habitatges Ramon Albó): 534 cases

1928, projecte per al nou santuari de la «Virgen de la Soledad», a Badajoz, que no es realitzà. El nou temple fou obra de Martín Corral Aguirre

1930, botiga al carrer Santa Clara, de Vic

1930, «Casa Avel·lí Montenegro» a Sitges (carrer de Roma 13)

1932, ampliació de la casa «Josep M. Valón», al Masnou, feta el 1935 per Pere Benavent de Barberà i Abelló sobre plànols de Xavier Turull

1933, «Casa Esteve Fernàndez» i hangar per a avioneta a la Garriga (al lloc de Rosanes)

1933, casa «Nicet Herraiz», al Masnou

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés