L’edifici fou objecte d’una profunda restauració en el període 1.733 -1.739, en la que es perderen sens dubte alguns dels trets romànics inicials.
Juntament amb Santa Maria, el lloc és centre de devoció de Sant Mamet, quina denominació acabarà imposant-se. El lloc és avui un polígon industrial.
L ’esglesiola - eclipsada com totes les d’aquesta contrada per l’edifici gegantí del Monestir de Sant Cugat - , té com habituals companys cavalls, i/o com en aquesta ocasió gossos que s’esbraven corrent pel seu voltant.
No és senzill accedir fins a l’edifici; no tant per l’absència de senyalització, com pel sistema d’ordenació del tràfic rodat . Malgrat això us recomanem molt aquesta visita.
Aprofitava aquests dies rúfols de començament de desembre per repassar cròniques publicades, i trobava una fotografia de Sant Mamet i Santa Maria de Campanyà feta l’any 1919 , pel Josep Salvany Blanch. Catalunya no ha reconegut – encara – la seva ingent tasca.
La imatge palesa clarament que en aquella època , fa menys de 100 anys, l’entorn era del tot rural.
ublicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada