dissabte, 9 de desembre de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME. PALOUET DE SEGARRA. MASSOTERES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a Palouet de Segarra , a llevant del terme municipal de Massoteres. L’Enciclopèdia Catalana explicà que Palouet és un poble medieval que fins a mitjans del segle XX conservava l'estructura de vila closa, amb dues portes d'entrada. Una d'elles s'obria davant l'església de Sant Jaume -advocació poc freqüent en les esglésies d'aquestes contrades- que estava fora de la vila.

L'església de Palouet, com la de Massoteres, era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll.

Des de finals del segle XVI pertany al bisbat de Solsona.

L'any 1894 esdevingué parròquia

Per donar habitatge al capellà es va haver de construir la rectoria.

L'edifici actual és una construcció reformada sobre una fàbrica medieval.

Patrimoni Gencat ens explica que Sant Jaume de Palouet és una església originàriament romànica, que ha patit diverses modificacions al llarg del temps.

La façana principal, és de grans carreus ben treballats i presenta una porta d'arc de mig punt adovellada. Al damunt hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Jaume. Un campanar d'espadanya, amb dos ulls que acullen dues campanes, corona l'edifici.


El mur dret de l'església, havia estat tapat per un magatzem, que en desaparèixer ha deixat a la vista el mur de pedra amb una espitllera.

Te una sola nau coberta amb volta de canó. Al centre de la nau hi ha una tomba que data de 1731, propietat de la família Xuriguera-Alsina.

A l'esquerra de la nau hi ha la sagristia, construïda el 1765.

Al 1861 es va construir el baptisteri i un altar d'estil barroc clàssic.

Al mur esquerra de la nau, la família Alsina, va finançar al 1942, un altar.


Destaca la pica baptismal adossada a la banda dreta que es podria datar al segle XVIII.

L'any 2000, es va fer una restauració, que va deixar la pedra al descobert, excepte a la volta.


Podíem retratar el interior perquè ens deixaven la clau a l’Hostal Palouet.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés