EL CASTELL DE MASSOTERES & CAL SOLER. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a retratar la església, l’edifici de l’ajuntament –escola, i el que em dient ‘ Castell de Masoteres’ , del que amb el nom de Cal Soler ens diu patrimoni Gencat ; edifici de grans dimensions, fet amb carreus ben polits i tallats. Consta de quatre façanes descriptibles. La façana principal( la que dona al carrer principal), presenta tres plantes: A la planta baixa, hi ha una porta noble d'arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra hi ha una petita finestra. A la següent planta a la part dreta, hi ha dues finestres amb trenca-aigües i àmpit, a la part esquerra, hi ha una finestra amb àmpit. A la darrera planta, hi ha una seguit d'obertures senzilles.

A la façana nord, a la primera planta, hi ha obertura rectangular, a la seva dreta, hi ha un altra obertura rectangular més petita. Al darrer pis, hi ha estructura sortint, suportada per dues mènsules. A la seva esquerra, hi ha una petita obertura.

A la façana est, a la primera planta , hi ha tres finestres senzilles i al darrer pis, n'hi ha dues de les mateixes característiques.

A la façana sud, hi queden conservades, un parell d'arcades.

A l'interior a la planta baixa, hi ha arcades ogivals i de mig punt i destacar també una antiga premsadora restaurada.

No sabia trobar cap referència del ‘castell/casa forta/palau ‘ de Massoteres, per descomptat agrairem qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tampoc de l’escola, avui Ajuntament de Massoteres, espero rebre’n noticies des del consistori local, com també de l’escola de Palouet que m’ensenyava el Joaquim Vilchez Mayoral. Ah!, i fins de l’ús com escola del Santuari de la Mare de Déu de Camp-real, o Ermita de la Mare de Déu del Camp-real, posats a demanar, oi?.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés