dilluns, 18 de desembre de 2017

ESGLÉSIA ARXIPRESTAL DE L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. MOIÀ. MOIANÈS. CATALUNYA

Al llarg dels anys he visitat en moltes ocasions l’actual capital de la comarca del Moianes, i la seva església advocada a l’assumpció de Santa Maria.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/la-misericrdia-de-moi.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/07/moia-i-els-temps-dificils.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/07/moia-la-catalunya-ilustrada.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/09/temple-arxiprestal-de-lassumpcio-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/09/facana-de-lesglesia-arxispretal-de.html

l’Any 1924 el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) visitava la població i recollia entre altres imatges les següents ;

Altar major

Vista de l'altar major

Capella del Roser

Cambril

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/mOI%C3%80/mode/all/order/title/page/1

Moià, i la resta de poblacions de Catalunya, tenen un deute pendent amb el Josep Salvany Blanch.

Patrimoni Gencat en diu d’aquest temple magnífic ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16677

Església de 3 naus amb creuer, coronat per una gran cúpula, al costat de migdia s'aixeca un esvelt campanar de pedra ben treballada i planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat al pis de les campanes i amb una cornisa sostinguda per aldans(*)- expliqueu-nos el significat a l’email coneixercatalunya@gmail.com - que actuen de gàrgoles. També destaca el seu rellotge, que funciona amb pesos de pedra, la balustrada del coronament (amb la data de 1726) i els pinacles. Darrera l'església hi ha el cambril de planta rectangular. De grans dimensions on es troba la mare de deu de la misericòrdia. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una gran portalada barroca. Articulada en 3 nivells. Així mateix hi ha a la façana nord un altre accés de més reduïdes dimensions però de factura similar.

Cal destacar la façana principal i la façana lateral d'aquesta església pel seu alt valor artístic, ja que són un dels exponents més extraordinaris del barroc salomònic en pedra a Catalunya. La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està composat amb certa desimboltura, si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i el torçal del fust està fet amb timidesa i decorat ingènuament. Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i el cos superior es veuen altres dues columnes ni salomòniques ni helicoïdals en llurs estries, sinó acordonades. Les imatges d'aquesta façana representen a Sant Josep, Sant Pere de la Cadireta, Sant Ponç de Planella, Sant Josep de Calassanç i la Verge Maria.

La façana lateral-nord està articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals. Aquestes columnes es recolzen en sengles pilastres de planta quadrada. Dintell de pedra coronat per un frontó truncat, en el qual s'obre una fornícula (coronada per un frontó amb l'escut de Moià), flanquejada per dues columnes salomòniques. A l'interior de la fornícula hi ha una imatge de la Verge Maria amb el nen (decapitat) als braços, possiblement del segle XV, reutilitzada d'una obra anterior.

Adossat a la paret nord de l'església es troba el Baptisteri. A l'exterior destaca un portal d'estil neoclàssic centrat per quatre columnes corínties que aguanten el coronament de la porta. Un fris sosté un nínxol, també emmarcat per columnetes, on s'hi ha col·locat unes rajoles amb la figura de Sant Joan Baptista. La coberta és a doble vessant amb ràfec de pedra. Corona l'edifici una llanterna octogonal. L'interior és amb planta de creu grega, coberta amb cúpula que s'alça sobre quatre arcs de mig punt.

La torre del campanar arrenca de l'església amb planta quadrada que, més o menys a un terç de la seva alçada, esdevé octogonal, no mantenint totes les cares les mateixes dimensions; Les quatre cares que donen als punts cardinals són el doble d'ample que les de les cantonades. La part superior és la més treballada; hi destaquen els vuit finestrals al pis de les campanes, la cornisa sostinguda per mènsules que a la vegada actuen de gàrgoles, la balustrada del coronament i els pinacles. És una construcció de pedra ben treballada de 52 metres.

Sepulcre dels Planella. Sarcòfag de petites dimensions (80x40 aproximadament), tallat en marbre i policromat. El sarcòfag és sostingut per dos lleons. La part frontal està dividida en tres cossos, els laterals mostren un relleu d'arcs ogivals sota els que hi ha el cap d'un lleó, mentre que en el central un parell d'àngels sostenen l'escut dels Planella, motiu que es repeteix als costats laterals del sarcòfag, on dos personatges sostenen l'escut familiar. A la part alta dos àngels sostenen un llençol del qual surten dos personatges. Una creu molt treballada remata el conjunt.

Verge de la Misericòrdia de talla policromada i de principis del segle XIX.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/la-misericrdia-de-moi.html

Talla d´alabastre d´estil gòtic de la Verge amb el Nen de la segona meitat del segle XIX.

Situada al mur de llevant de l´església i d´estil barroc del segle XVII trobem la Imatge de Sant Sebastià treballada en pedra blanca.

Situada al mur est de la capella del Santíssim i d´estil realista del segle XX trobem el Crist d´Asorey fet amb fusta policromada per Francisco Asorey González (Cambados, Pontevedra, 4 de març de 1889 - Santiago de Compostela, La Coruña, 2 de julio de 1961),


Pedro TORRENTS Mestre de cases 1674

Josep Morató i Soler Arquitecte 1730


L'església primitiva fou consagrada l'any 939 i era d'estil romànic. El creixement de la vila de Moià durant els segle XVI o XVII principalment degut a les indústries de pararies i teixidors, decidí a la comunitat de presbiteris a aixecar un nou temple. Els primers treballs s'iniciaren el 1674, essent rector-arxiprest D. Carlos Soia de Sant Esteve i Batlle de la vila Lleodegari Abadal. L'arquitecte fou Pere Torrents. Les despeses de la construcció anaren a càrrec de diverses institucions civils, religioses i particulars (el cambril fou construït l'any 1747). El 22 de maig de 1730 continua la prossecució i acabament del temple l'arquitecte de Vic Josep Morató i Soler a qui pot atribuir-se el campanar.

La façana principal i la façana lateral-nord d'aquesta església són el primer conjunt de barroc salomònic en pedra que es coneix a Catalunya. Van ser fetes entre 1646 i 1670. Les imatges originals de la façana principal van ser destruïdes durant la guerra civil. Les actuals són de factura moderna.

El baptisteri actual s'aixeca on abans de la guerra civil hi havia l'altar Roser, decorat amb retaules de Pau Suñer. A la dècada de 1950 es remodelà l'espai, construint l'actual Baptisteri. Per aquesta obra s'aprofità l'antic portal de la capella de Sant Pere (també de la vila) que hi havia quedat abandonada, per utilitzar-lo con a portal d'accés. En el nínxol on hi havia la imatge de Sant Pere, s'hi col·locà unes rajoles de tradició catalana que recorda la funció actual de l'edifici.

A la capella del Santíssim hi ha el sepulcre dels Planella, família important al municipi, sobretot des del segle XIV. Feien les funcions de senyors comtals, guerrers i eclesiàstics. El fet de trobar al costat del sarcòfag uns plafons de pedra amb l'escut de la família, representat per un peix, un bàcul i una estola fa pensar que es tractaria del sepulcre d'un bisbe, potser Pere Planella, bisbe d'Elna. És de les poques peces que es va salvar de la crema en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República l’any 1936.

El Mapa de Patrimoni de Moià fa algunes precisions :

L'actual temple parroquial fou construït entre els anys 1670 i 1730. A dalt del terrat del campanar s'hi pot veure la data del seu coronament: 1726.

Portalada que dóna accés a l'església de Santa Maria. D'estil Barroc i amb arquitectura en pedra articulada en tres nivells És el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya.

Actualment té als angles de les cantonades dues escultures modernes del Pere Coll (esquerra) i Fc. Xavier Ponce (dreta). Les imatges originals de les fornícules van ser destruïdes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República l’any 1936; les actuals imiten les antigues i representen a : Sant Josep de Calassanç, Sant Pere de la Cadireta, Sant Ponç de Planella i la Verge Maria.

Josep Morató Sellés ( Vic, 1712-1768) era l’autor del Cambril de l'església Parroquial Santa Maria

Havíem estat col·laboradors de la Tosca de Moià durant molts i molts anys, desconeixem – cas d’haver-ho fet – quin és el nostre pecat, perquè en l’actualitat no se’ns publiqui cap aportació. En tots cas, demanem perdó de forma pública.

Antonio Mora Vergés