Patrimoni Gencat ens descriu aquest edifici del segle XVII; església de nau rectangular. Té un campanar d'espadanya cobert amb lloses, amb dues finestres cobertes amb arcs de mig punt adovellats. Al frontis destaca un ull de bou. Existeixen dos contraforts laterals a la cara nord. En el llindar de la porta principal consta la data 1666. A l'interior, volta de mig punt i creuada a la sagristia. La sagristia és d'època posterior. Destaquen a la façana principal dues gàrgoles. Presència de dues finestres en la totalitat de la nau. Les parets interiors estan enguixades i pintades.
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/09_vidal.PDF
En una primer impressió Falou té una possible assimilació a un malnom. Pensem ben al contrari que té o tenia un significat que ens agradarà ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_vidal.PDF
Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa ben al contrari que Falou, tindria relació amb un indret on hi havia un foc de senyal o alimara. La hipòtesis, atès l’espai que es divisa des del turó on està l’església de Santa Magdalena/ Sant Isidre em sembla del tot versemblant.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà l’edifici va patir danys de consideració, els soldats aprofitaven l'interior de la nau per habitacle, i es van destruir els dos retaules existents, dels que no se’n tenen dades, l’advocació de Santa Magdalena també apareix relacionada en el nomenclàtor de 1865 amb aquesta esglesiola.
Les proporcions del temple fan pensar que exercia funcions quasi parroquials, atesa la distància amb Sant Pere de Llobera, i àdhuc amb Santa Maria de Montraveta.
Disposa Llobera d’un Catàleg de Masies que fa poca més que enumerar-les, la petjada de mossèn Antoni Bach i Riu, ( 1917 + 31.10.2014 ), que feia un excel·lent treball a Pinell , no va arribar dissortadament a tota la comarca.
De la masia, un sòlid edifici, no en trobava cap dada.
Reiterem constantment – amb l’esperança d’un retorn a la ‘normalitat’, que ja es fa esperar massa - que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963), sembla que no prendrà cap decisió en relació als empresonats fins al dilluns, dia en que el jutge belga escoltarà als exiliats.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada