Llegia que va ser consagrada el 1037 amb dotació de Bonfill de Sanç, senyor de Llobera i la seva muller Amaltruda, germana del bisbe d'Urgell sant Eribau.
El 1072 Em fa el seu testament amb alguens donacions a Sant Pere.
El 1087 Humbert Guitard i Ermessenda donen a Santa Maria de Solsona un alou de Llobera, amb els cementiris i els drets que tenien sobre Sant Pere.
Es conserven diversos capbreus des del segle XIV.
En el capbreu parroquial del segle XIV ens apareix la parròquia ja totalment estructurada i les seves sufragànies, que perduren fins al segle XIX
El capbreu parroquial de 1565-1569 parla d'un altar de Sant Miquel dins l'església de Llobera.
El 1897 són suprimides les sufragànies i s'hi incorporà amb la categoria d'església d'ajuda la de Sant Pere de Perecamps.
Patrimoni Gencat ens diu que l’església parroquial de Sant Pere està ubicada al poble de Llobera, totalment disseminat, a l'esquerra de la riera de Sanaüja, a 855 metres prop de les restes del Castell de Llobera.
No es conserva l'estructura arquitectònica romànica, sinó que ha patit múltiples renovacions i ampliacions posteriors que desfiguren totalment l'edifici original. Té un robust campanar de torre, quadrat. Romanen, però, dos element escultòrics aprofitats per tancar l'absis: una finestra i un sòcol. La finestra és d'arc monolític de mig punt decorat en el mateix i en els muntants. Els motius són una creu inscrita en un cercle rebaixat; entrellaçat de lòbuls present a altres llocs de Catalunya, una estrella de vuit puntes inscrita en un quadrat. Tres cercles més presenten un motiu floral de quatre pètals, una flor de vuit pètals i una palmeta apaïsada. També hi ha línies en ziga-zaga, escacat, dents de serra. Sobresurten els tres caps simètrics a l'intradós de l'arc, també un monòlit amb cornisa amb decoracions asimètriques on figuren dos àngels i motius geomètrics-vegetals.
No trobava cap imatge del interior del temple , sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El conjunt es pot datar al segle XIII.
En cap cas sembla anterior a mitjan segle XII.
No es fa esment de l’escola que hi havia al damunt de l’església, de la que el Guillem Nadal, de la masia Secanella, m’explicava que existeixen encara avui pissarres, bancs i algun material. Li pregava que quan fos possible me’n fes arribar imatges a l‘email coneixercatalunya@gmail.com
A Secanella s’ha trobat constància de l’activitat d’algun mestre de sequer.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/11/masia-secanella-in-memoriam-dels.html
Llobera no cridava l'atenció del Josep Salvany Blanch en la visita que feia al Solsonès l'any 1917
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això, èticament, no podem però, tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Ha començat la campanya electoral que clourà amb les eleccions del dia 21-D, amb els informatius emmordassats – no diguis, no parlis -, la llibertat d’expressió de la ciutadania ‘condicionada’ – groc no, please - , la situació de presó i/o exili dels líders catalans, .., podem afirmar que serà qualsevol cosa menys democràtica.
Ens explicava – ja fa molts anys un excel·lent catedràtic de Dret Administratiu de la U.A.B - que l’Holocaust Nazi l’imposava un ESTADO DE DERECHO, i que en termes estrictament jurídics era ‘ legal’.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.
Recordeu sempre.
El REINO DE ESPAÑA com no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’?
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada