dilluns, 22 de gener de 2018

CAN RODONA. CALELLA . EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATALEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FTIXA. 12

Casa pairal del segle XV emplaçada a la cantonada del carrer de Mar amb el carrer dels Tres Forns, més tard Carreró, fent costat a can Salvador de la Plaça.

L’edifici principal de planta quadrada de 12x12 metres amb baixos, planta primera i segona sota teulada, amb coberta a dos aigües, té la façana principal que dóna al carrer de Mar, amb un portal adovellat de punt rodó i una finestra gòtica emmarcada al mateix eix. La façana , simètrica, té dues finestres més a banda i banda, més petites, amb un arc conopial amb petits relleus decoratius, i petites obertures a la segona planta amb mamposteria d’arc rodó.

L’estructura interna de la casa respon al de basílica catalana amb tres crugies, amb la central de major amplada, amb planta i pis. El segon pis, golfes es devia construir en èpoques posteriors, fet que denota els materials i sistema constructiu emprats.

La propietat originalment arribava fins al carrer del Mujal (actualment Romaní), havent estat dividida posteriorment.

Cal senyalar que en aquesta casa i a diferència de les altres no trobem cap element defensiu a l’entrada, cosa que ens fa pensar que degué ser eliminat en èpoques posteriors.

Fa pocs anys es realitzà la restauració de l’immoble en la seva totalitat, remodelant tot l’interior i adequant-lo als temps actuals.


S’anomenava carrer dels Tres Forns, més tard Carreró a l’extrem oest de l’actual carrer Església, perquè és on estaven els forns de pa per a servei del veïnat.

Cal recordar que l’àrea d’aplicació dels privilegis inicialment abraçava l’espai des del Mujal a la riera, i des de mar a la serra darrera la casa del Bord de Bedós; és per això que dels establiments inicials a la plaça, de seguida es formaren els eixos de creixement del veïnat, sobretot en un primer moment pel carrer de Mar, que portava a la platja passant per la capella de Sant Elm, el carrer de la Pansa, el de Tres Forns i més tard els de Jovara, Ferreria i Mujal. També hi havia passatges que travessaven aquests primers carrers; a principis del segle XIX, en part, encara es podien veure les restes del que separava les cases del Carreró de les de la plaça; consta que l’any 1535 existia, en part el que passava entre el carrer de la Pansa i el carrer de Mar, i que l’any 1639 quedà tancat el reclau del carrer que donava a la capella de Sant Elm.

Mantinc la denominació ‘Can’ malgrat trobar-se avui aquest edifici al cor mateix del poble, al costat de l’església.

Respecte de l’ús de Can o Cal, explicàvem que el primer implica l’afirmació de la titularitat dominical, i evidència un possible desconeixement personal, o si més no un tracte ‘reverencial’; contràriament Cal, no ens diu res de la relació que la persona manté amb la propietat, però palesa un tracte proper i/o amical.

Quan al topònim Calella, en la documentació antiga ja apareix la forma (castrum de) Calella (Segle XII), derivat diminutiu de cala ‘entrada de mar’. De ben segur que existia una ‘petita cala’ que com tantes coses a Catalunya, el temps s’endugué.

Facebook, el sistema, de tant en tant, et diu ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 22.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal.

Està clar que posar ‘llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, és una activitat ‘molesta’ per a determinats col·lectius.

Els recomano paciència, ja que la pràctica del joc democràtic, no se’ls pots recomanar, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés