Habitatge unifamiliar aïllat amb petit jardí al voltant. Llenguatge modernista. Casa de planta baixa, pis i soterrani amb una torre aixecada en un dels vèrtexs, vuitavada i coberta amb escames ceràmiques.
Façanes: Destaquen els esgrafiats a nivell del primer pis i un gran finestral amb balcó de pedra. Obertures emmarcades amb pedra, d'esquema vertical i baranes de balcó de ferro forjat. Remats de cornisa escalonats.
Construcció de pedra i totxo. Ornamentació amb relleus de pedra, de motius geomètrics i florals, esgrafiats, ferro forjat i ceràmica.
1809-1910: Construcció.
1935: reformes: escala exterior i porta del primer pis.
1981: adquirida i restaurada per l'ajuntament de Manresa.
Llegia que la casa havia acollit una escola, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, de les dates en que això succeïa.
Us deixo un enllaç a l’estat catastròfic al que va arribar la casa:
http://www.memoria.cat/casa/content/imatges-de-les-destrosses-de-la-casa-lluvi%C3%A0-estiu-del-1975-enregistrades-llu%C3%ADs-alsed%C3%A0-i-sole
La casa Llúvia acull avui la seu del COAC del Bages-Berguedà : https://www.arquitectes.cat/delegacio-bages-bergueda
El feixisme considerava ‘mèrit patriòtic’ ensulsiar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, i per desgracia en els llarguíssims anys de la dictadura aquesta mena de ‘patriotes’ proliferaven per arreu.
Un procés força semblant ha viscut la torre que l’Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) refaria per encàrrec de Josep Lluvià Vidal (+ 22-04-1913) la Torre Emilia :
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4786
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2011/11/la-torre-lluvia.html
https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/771160/rehabilitacion-de-la-torre-lluvia-espana
https://www.manresa.cat/docs/docsArticle/4702/diptic_torre_lluvia_festa_major_2015.pdf
En la nostra passejada pels entorns de la Basílica de Santa Maria de l’Alba advertíem que hi ha molts edificis per ‘salvar’ a Manresa, tants, tants, que potser ara que la Ciutat, com Sabadell, Terrassa, Manlleu, Mataró, Vilafranca del Penedès,…, han perdut les seves Caixes d’Estalvi, en un espoli planificat i sistemàtic que s’haurà de revisar i àdhuc jutjar un dia o altre, sembla molt difícil aturar el procés de degradació i àdhuc de suburbialització que comencen a patir les ciutats esmentades.
Sovint son ‘els amics’ els que provoquen danys més greus, oi?. L’1 d’octubre en tornàvem a tenir una nova mostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada