Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 21 de maig de 1926 ) davant l’edifici de l’institut Lluis de Peguera on havia treballat el mestre Josep Albagés i Ventura (Vimbodí, 1877 - Barcelona, 1964), que ell havia conegut a Sant Llorenç de Savall :
http://www.memoria.cat/mestres/es/node/2587
Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de pedra d'estructura irregular molt decorat en la seva façana. A la part inferior presenta unes arcades (en la part central) i un porxo que en els seus espais laterals comunica amb el pati posterior. Té dues ales de construcció molt més recent que el prolonguen i amplien i espatllen la construcció ja que aquests dos annexes són d'un estil racionalista degenerat que degraden força l'estructura antiga. Així mentre aquesta és totalment de pedra, la nova és d'alumini i vidre blau.
A la planta baixa hi ha ubicada la Biblioteca Popular Joaquim Sarret i Arbós.
L’edifici té caràcter commemoratiu de les gestes manresanes en la Guerra del Francès. L'any 1811 les Corts de Cadis acordaren erigir un obelisc a Manresa quan fos possible.
Però al cap d'un segle, el diputat Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d'agost de 1932) germà de l'arquitecte Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) ho recordà al parlament, tot presentant la proposta de canviar l'obelisc per un edifici cultural.
Aquesta imatge com la resta de la seva col·lecció editades en color i mida 13X18 estan a la venda. Podeu fer oferta a l’email coneixercatalunya@gmail.com . L’estratègia del PP i PSOE de reduir el poder adquisitiu de les pensions lògicament està al darrere d’aquesta decisió.
La vinculació dels germans Soler March amb la construcció de l’edifici, ‘promotor’ un, arquitecte l’altre, potser s’hauria d’haver reconegut alhora de posar-li el nom, imagino que els manresans els consideren més ‘propis’ que al jurista especialitzat en dret criminal i processal, Lluís de Peguera (Manresa, 1540 - El Bruc, 1610)
En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.
Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.
Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.
Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava aquest text en un missatge al seu face, esperem que li facin una bona traducció, oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada