Al Cementiri Monumental de Lloret de Mar, havia retratat el panteó Cabañas, ara "Família Clua-Viladrich" construït per l'arquitecte Vicenç Artigas i Albertí (Lloret de Mar 1876 - 1963) , mentre que la part de la serralleria es va ocupar el taller de Josep Perpinyà, autor també de les tanques de forja a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930) de Barcelona. Ens agradarà tenir noticia a l’email
coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i de l lloc i data de naixement i traspàs de Josep Perpinyà.
El Valentí Pons Toujouse , auto del bloc MODERNISME publicava un excel·lent treball https://vptmod.blogspot.com.es/2018/01/mila-panteo-origgi-copies.html?spref=fb en el que publica mausoleus d’arreu del món de característiques molt semblants.
El concepte ‘mausoleu ‘ apareix com a conseqüència del monument funerari construït a la memòria del rei Mausol , per la seva dona i germana; considerat aleshores una de les set meravelles del món, va donar nom als monuments funeraris (mausoleus). Avui desaparegut.
En la publicació http://artegriego2728.blogspot.com.es/p/monumentos-funerarios.html , erròniament es reprodueix la imatge del mausoleu ibèric de Pozo Moro ( Albacete ) com la tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs.
… fue notable por lo suntuoso el mausoleo de orden jónico adornado con relieves y estatuas que se elevó en Halicarnaso (Asia Menor) a la memoria de Mausolo, rey de Caria por su mujer Artemisa (siglo IV a. C.) de donde toman nombre los mausoleos. Otras veces quemaban a los cadáveres guardándose las cenizas en urnas o vasijas.
Antecedents del mausoleu de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, del que ens agradarà tenir coneixement a l’email
coneixercatalunya@gmail.com del seu promotor i del seu autor, noms , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs; podem considerar :
MONUMENTO FUNERARIO DE POZO MORO (ALBACETE) Cultura ibérica. 500 a. C.
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_antigua_de_la_pen%C3%ADnsula_ib%C3%A9rica
La Torre dels Escipions, monument funerari datat a la primera meitat del segle I dC, situat al costat de l'antiga Via Augusta, a l’alçada del quilòmetre 1.169 del traçat de l’antiga Carretera N-340, al terme de Tarragona, Tarragonès, Catalunya http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3377
I al Cementiri de Vilanova i la Geltrú. El Garraf. Catalunya
Panteó / Mausoleu de Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901
Arquitecte, Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918)
Escultor , Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917)
Avui, ‘ descobriment’ és un mot que s’emprà amb excessiva freqüència, tanta que qualsevol dia algú reivindicarà haver ‘descobert’ el pa amb tomàquet, acció aquesta que es practicava inicialment per a fer més mengívol el pa que s’enduria amb el pas dels dies, en altres llocs, el sucaven amb, amb oli, ....,.
Sant Feliu de Codines conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada