El 16 de març de 1511, el bisbe Boïl celebra missa a la capella de Sant Elm de la Pobla de Calella, i hi fa Visita pastoral.
Aquest primitiu edifici va ser habilitat com a parròquia el 1528, any de l’emancipació eclesiàstica de Pineda, per tal d’administrar els sagraments mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau, servei que va tornar a fer entre 1747 i 1755 quan s’esfondrà el temple parroquial.
La confraria del Santíssim s’establí per primera vegada a Calella l’any 1543, dins el temple de Sant Elm. En nou temple parroquial no seria consagrat fins el 30 de novembre de 1564.
L’any 1702 es restaura la capella.
Les autoritats de Calella (parròquia i municipi) la Universitat, es reuniren dins el petit temple fins el 1819; igualment fou utilitzada un quants anys com escola.
El mes de març de 1820, els patrons de Calella, Sant Quirze i Santa Julita són acollits a la capella de Sant Elm, car se’ls ha esfondrat l’ermita situada a la riera de Capaspre; són col·locats a l’altar major, i el retaule gòtic es trasllada a la capella lateral, i des d’aleshores la capella és anomenada de Sant Quirze. (el 16 de juny de 1668, els calellencs havien rebut solemnement unes relíquies dels seus sants)
Quan a la descripció llegia ; edifici d’una sola nau de planta rectangular amb una capella lateral al costat de la sagristia formant un retranqueig. Són visibles quatre pilars que sostenen arcs amb punt d’ametlla dividint la nau en tres parts. Teulada a una vessant perpendicular a la façana principal al carrer de Mar (avui Bartrina) amb portal adovellat d’arc rodó, campanar d’espadanya i una fornícula central amb imatge dels sants.
L’interior de l’església és il·luminat per tres finestres d’arc de mig punt, situades a la façana lateral.
El seu altar major havia estat presidit per un magnífic retaule gòtic, acompanyat per sant Nin i sant Non, patrons dels pagesos, destruït el 1936. Sembla que cap el 1450, un mariner calellenc va oferir a sant Elm un valuós exvot consistent en una coca (nau en miniatura), actualment conservada al museu marítim de Rotterdam.
L’any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la capella és saquejada i incendiada. La reconstrucció aixecaria a més la capella refent el coronament de la façana principal, obrint les finestres de la façana lateral i fent de nou la coberta i interior del temple.
Ens agradarà rebre imatges del interior del temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Fonts :
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa13.pdf
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8441
A l’edifici annex, restaurat per l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona , 27 d’agost de 1954 ) va néixer i morir l'advocat Francesc d'Assís Bartrina i Roca (1870-1947), figura clau en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
P/D
Trobava a la fitxa de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró : https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar
Que va ser l’autor de la casa anomenada Els Filipinos https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/els-filipinos
Retratava la façana del pavelló al carrer d’Anselm Clavé.
Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada