Situat en un extrem del Barri Antic formant part de la façana monumental urbana sobre el riu. El conjunt s'aixeca de manera adossada al Puig de Sant Bartomeu i paral·lel al riu Cardener.
Constitueix una fita visual que, juntament amb la Seu i el Pont Vell, formen el conjunt que anomenem com a façana visual de la ciutat.
Conjunt d'edificis religiosos format per l'església, la Cova i la casa convent, bastits en èpoques successives.
L'església és un edifici barroc, mostra de l'arquitectura jesuítica. És d'una nau amb passadissos laterals i capelles, per damunt de les quals corren unes tribunes amb gelosies barroques. Les exuberants façanes barroques contrasten amb la contenció decorativa, correcció de línies i proporció de mides de l'espai interior, de remarcable unitat d'estil.
Façana de l'Església: exuberant d'un gran barroquisme, però amb gran correcció de línies, unitat d'estil i proporció de les dimensions. La part més ricament treballada és la zona del portal amb un gran arc florit coronat per una finestra ovalada, a modus de sol irradiant coronada per una estructura triangular a modus de teulada. A sota d'ella un arc que arranca o imposta en unes columnes laterals; sota de l'arc una fornícula amb la imatge d'un sant, i al dessota el portal d'accés decorat en la part superior per un ric escut.
A ambdós costats d'això, una estructura ornamental formada per dues pilastres amb sants adossats i una columna enmig. Als costats d'aquesta gran decoració, obertures de finestres repetides simètricament.
Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquesta església. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’emai l coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament.
El Convent: l'actual edifici substitueix una modesta casa del segle XVII on vivia la Companyia. Adossat pel costat occidental de l'església, és un gran casalici eclèctic, vuitcentista, amb façanes de composició regular i simètrica i finestres i balcons d'esquema vertical de quatre pisos d'alçada. Actualment l'interior està molt reformat. Fet amb pedra arenisca.
La galeria o vestíbul és un corredor d'unió entre l'església i la coveta. Trobem una fastuosa decoració amb marbres, mosaics, estucs, vidrieres i metalls. D'estil postmodernista imperial en les façanes. A les seves parets hi ha uns relleus en bronze realitzats entre 1915-1918 i a l'altar hi ha el retaule d'alabastre barroc, realitzat per Joan (Constantí, 1608 - Manresa, 1685)i Francesc Grau (Manresa, Principat de Catalunya, 1638 – 1693).
Cronologia ;
1522: Sant Ignasi de Loiola resta a viure en una cova natural.
1603: Es basteix junt a la seva cova una capella dedicada a Sant Ignasi.
Segle XVIII: Es construeix com a vestíbul de la cova una església.
1844: Benedicció de l'església.
1894-96: Construcció del gran edifici conventual i centre d'espiritualitat.
Edifici de la residència “Casa de tercera provació” dissenyada per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914).
Les obres van començar el 27 de juliol de 1894 i es van acabar el 21 de setembre de 1896, pagades per Dolors Serra i de Chopitea (Barcelona, 2 de abril 1834 + ) , vídua d’Isidoro Pons Roura.
1915-18: Decoració de la galeria que uneix la cova amb l'església. En un estil postmodernista.
1964-69: Reformes a l'edifici conventual.
Les ‘grans’ Ordres Religioses acostumàvem a comptar entre els seus membres amb persones amb coneixements de la construcció, anomenats tracistes, operaris, mestres d’obres ,.., ens agradarà tenir noticia de TOTS els que treballaven en aquesta magnifica obra, d’obligada visita si per qualsevol raó aneu o passeu prop de la capital del Bages.
En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 26.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.
Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.
Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.
Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984)?. Dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada