Les indicacions per anar a la capella de Sant Jaume del Romeu, al terme de Gurb, comarca d’Osona, ens diuen que s’hi accedeix fent un recorregut de 3600 metres per pista asfaltada des de la carretera N-152a, punt quilomètric 68'400. La referència ‘ punt quilomètric’ quan la major part de la via discorre per un nucli urbà no és gaire útil, quasi a l’alçada de l’ Esperança hi ha el punt quilomètric 69; l’absència de rètols indicadors tampoc ajuda, i el desconeixement/desinterès d’una bona part de la ciutadania pel que fa als edificis religiosos, ens feia seguir el nostre ‘instint ‘ que ens portava fins a la inaccessible masia del Romeu; la capella de Sant Jaume està situada uns metres a l'oest de la masia, als peus de la vessant sud del turó de la Creu de Gurb, des de l’exterior n’obtenia una vista parcial .
Ens agradaria rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La casa i la capella van rebre el sobrenom del Romeu, ja que hi havia el costum d'enviar un romeu, o emissari del terme, a Sant Jaume de Galícia en motiu de grans adversitats com pestes o grans sequeres. Això succeïa en una època en que de forma admirativa corria aquesta brama “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià “. En el món d’avui en que des de les administracions NO ES RECOLZA l’activitat agrícola, no sabria dir-vos si de tot allò, encara en queda alguna cosa.
La tradició ‘recuperada’ es fa avui des de la capella de sant Roc, que es troba situada en un pla elevat situat enmig d'una zona boscosa a mig camí entre les masies del Saits i del Puig, quedant al sud-oest de la primera i al nord de la segona. A 950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350
https://www.gurb.cat/index.php?tipus=5&id=2329
http://www.joanarimanyjuventeny.cat/devocions-populars/la-tradicio-recuperada-del-pelegri-de-gurb/
El Mapa de Patrimoni ens diu que de Sant Jaume del Romeu és una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i a la façana principal es troba arrebossat. L'absis es troba orientat al nord-oest, és carrat i lleugerament arrodonit als dos extrems, amb la peculiaritat que la teulada no segueix el lleuger arrodoniment i acaba en angle recte formant als extrems ràfecs de gran volada. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra motllurada i llinda monolítica d'arc rebaixat. A la llinda hi ha la data de 1779 inscrita amb una creu decorada a mode de custòdia intercalada. Els batents del portal són metàl·lics i decorats amb motius religiosos, en un hi ha l'anagrama JHS i una creu i en l'altre el símbol del cor de Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb cinc monòlits de pedra motllurada. Aquesta façana es troba arrebossada respectant l'emmarcament de les dues obertures i les cantonades, i amb un senzill esgrafiat que consisteix en cinc marcs distribuïts al voltant de l'òcul. Les façanes sud-oest i nord-oest, on es troba l'absis, no contenen cap obertura i la façana nord-est té adossada la masia del Romeu i un petit cos amb teulada d'una vessant i una finestra circular emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un mur de pedra que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a l'església.
Havia documentat les escoles de Sant Cristòfol de Vespella i Sant Julià Sassorba, i desespero ja de tenir confirmació des de l’Ajuntament de Gurb, que ambdues comparteixen el model que dissenyava l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) per la Mancomunitat de Catalunya, i que es materialitzava en primer lloc a l’escola pública de la Masó , al Camp sobirà de Tarragona.
Idèntic desconeixement constatava per l’escola de Gurb, situada a 10 metres de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2'650, i per l’escola de Granollers de la PlanA que s'aixecava l'any 1927, i era clausurada definitivament l'any 1979.
Per la intercessió de Sant Jaume feia arribar a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el eu poble !!!!
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada