divendres, 12 d’octubre de 2018

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE CORÇÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la capella del Sant Crist del cementiri de Corçà a la comarca de l’Empordanet.




Actualment als fossars no si aixequen capelles, i moltes de les que existeixen encara – també aquesta – assumeixen tasques de ‘quarto de mals endreços’.


Ens agradarà tenir noticia de l’autor del fossar i la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com , acostuma a ser el que exercia les funcions d’arquitecte municipal.

L’advocació del Sant Crist de la Bona Mort, era l’habitual, i si més no de idealment, venia a posar remei a la queixa que recollia Gustavo Adolfo Domínguez Bastida Insausti de Vargas Bécquer Bausa, més conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer —va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germà, el pintor Valeriano Bécquer— (Sevilla, 17 de febrer del 1836 - Madrid, 22 de desembre del 1870),

¡Dios mío, qué solos
se quedan los muertos!

¿Vuelve el polvo al polvo?
¿Vuela el alma al cielo?
¿Todo es sin espíritu,
podredumbre y cieno?
No sé; pero hay algo
que explicar no puedo,
algo que repugna
aunque es fuerza hacerlo,
el dejar tan tristes,
tan solos los muertos.


No em fem la traducció perquè malgrat el que afirmen alguns polítics, a Catalunya, TOTHOM pot llegir almenys dues de les llengües espanyoles, el castellà i el català.

Malgrat que sembla que avui la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?