El lloc on estava l’escola abans de dictadura franquista – en ocasions ens calia transformar-ho en ‘abans de la guerra’ – és una pregunta clàssica que fem per arreu de Catalunya, recentment quan visitàvem novament Bescanó, a la comarca del Gironès, retrataven l’edifici de l’Ajuntament, però no Can Pipeta, i l’edifici que acollia l’escola a l’Estanyol. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com http://blog.bettyboop.cat/?p=4771
Ens explicaven a l’edifici de l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra, que l’escola – de la que es conserven alguns mobles, un armari amb llibres, una taula ,..., estava al lloc on avui hi ha les Oficines Municipals, al primer pis, i compartia espai amb la casa del mestre, el Consistori feia servir els baixos, i al pis de dalt, un funcionari ‘nacional’ va instal·lar un colomer.
Retratava l’edifici – un més i un menys per recuperar la memòria històrica - , i la font de l’escola.
No en trobava dades – contra la percepció general NO TOT està a Internet -, surten temes marginals, com les trampes i tripijocs miserables que fan els pares de la pàtria per presumir d’educació. Des de l’edat mitjana, tenir educació s’ha considerat al REINO DE ESPAÑA cosa de capellans i afeminats, fins al punt que en molts documents consta, ‘ el señor no firma porque es noble’, i ja se sap, oi?; els testos es semblen a les olles.
Intueixo que també des de l’església catalana – dissortadament vinculada jeràrquicament avui a l’escissió nacionalcatòlica – es devia impartir, si més no, les primeres lletres per rectors i/o vicaris a Sant Miquel de Castellar, Sant Andreu d’Aguilar, a l‘església parroquial de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines,..., ens agradarà – en cas afirmatiu – rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Toponímia. Aguilar ; etimològicament d'una forma llatina Aquilāre, derivat de aquĭla ‘aguila’ i aplicada principalment a penyals i muntanyes
Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...
Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.
No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.
Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada