L’esplèndida fotografia amaga la realitat ‘tristíssima’ d’Eroles
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25220
L'església parroquial de Santa Maria d'Eroles es troba situada dins el nucli d'Eroles, a la part occidental del mateix.
Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó suportada per dos arcs torals i un arc presbiteral, en forma d'arc rebaixat. L'absis, de forma semicircular, és una de les parts originàries de l'església, tot i que ha estat molt modificat, havent sofert la incorporació del campanar i la porta d'accés en el seu lloc, capgirant així la orientació del propi temple. Campanar dividit per línies d'imposta i amb restes d'una medalla en la seva part superior. En la mateixa línia del campanar es situa la porta d'entrada a la que s'accedeix mitjançant unes escales. L'arc de la porta d'accés presenta les dovelles arrebossades i emblanquinades.
Es poden diferenciar en l'absis les restes del paredat originari, amb carreus ben tallats i polits disposats molt ordenadament. A més, conserva un petit fris de mènsules triangulars, algunes en molt mal estat.
Les capelles dels diferents laterals també són modificacions posteriors, així com altres dependències annexes que es troben en molt mal estat de conservació.
Interiorment es troba totalment arrebossada i emblanquinada.
En una referència del 1012, el comte Sunyer i la seva muller, donen al monestir de Santa Maria de Gerri un conjunt de béns, entre els quals s'hi troben l'església i l'alou d'Eroles. Possiblement aquesta sigui la primera referència històrica que documenta l'existència de la parròquia de Santa Maria.
Posteriorment, l'any 1314, el temple apareix com una de les parròquies titularitat de l'ardiaconat de Tremp. Dos segles després, l'any 1526, la parròquia comptava amb una certa rellevància, ja que tenia com a sufragània l'església e Fígols.
Posteriorment, l'església ha sofert moltes modificacions, com l'annexió de la rectoria a la façana de migjorn, datada del 1868.
Quan al topònim en diu el diccionari català valència balear; planell, tros de terra plana damunt una muntanya. Aquest significat pot esser l'originari de molts de topònims en què figura el mot erola, i especialment: Eroles: poblet situat en la Conca de Tremp; Collserola (=coll s'erola), muntanya situada prop de Barcelona; en documents molt antics apareix serra cerola (=serra s'erola) com a nom de l'actual Tibidabo (cf. un doc. de l'any 988 ap. Balari Oríg. 74). En un document del 1054 es llegeix: «prope barchinonam... in montes de ipsa erola», i en un del 1124: «a cacumine montium de ipsa erola usque in mare» (Balari ibid.).
Poseu el Pallars, Lleida, Catalunya a la vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada