Trobava una postal de l’aleshores novíssima església de Das, advocada a
Sant Llorenç de Roma , un dels set diaques d’aquella ciutat en la què fou
martiritzat en una graella l'any 258.
L’antic temple romànic es va enderrocar el 1901, amb l’acord del bisbe d’Urgell,
Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre
de 1908), perquè la família
Bertrand-Ferrer volia que el campanar fos més alt que el de la casa del comú.
L’
arquitecte Salvador
Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de
1926) fou l’autor del projecte d’aquest temple
tradicional amb planta de creu llatina i capelles laterals. Consta d’una sola
nau distribuïda en tres trams i un absis poligonal. El primer dels trams alberga
el cor situat en un primer pis amb balconada de pedra composta per tondos
quadrilobulats d’estètica goticista. Aquesta estructura s’aboca a la nau
central, i és l’únic espai on es disposen dos nivells: a l’inferior, l’entrada
del carrer al baptisteri i a la nau del temple; al superior, el cor i els
accessos a la torre campanar.
Jordi Contijoch Boada. 2010. Vista interior de l'església.
La torre és, precisament, l’element protagonista del conjunt. En planta, s’avança
per accentuar la volumetria exterior del temple; en alçat, serveix per
aconseguir monumentalitat i realçar la verticalitat. Per a la seva fisonomia, Salvador
Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de
1926) perfeccionà la solució que havia utilitzat per a Sant Jaume de Rigolisa
(1887) i explotà un disseny més vistós i atractiu, amb una estètica derivada de
la reinterpretació del gòtic com a estil històric.
Molt recomanable la publicació “La fe per damunt de la cultura: la nova
església parroquial de Sant Llorenç de Das” . Autors; Sandra Adam Auger, i Sergio Fuentes Milà
Patrimoni Gencat ens diu ;
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7691
L'església parroquial dedicada a Sant Llorenç fou reedificada a finals de
segle XIX en un bon moment cultural de la vila gràcies a la presència en
èpoques d'estiueig de personatges del món de la cultura com Rossend Arús i
Arderiu (Barcelona 16 de juliol de 1844 - Barcelona 22 d'agost de
1891) , periodista i dramaturg.
La parròquia de Sant Llorenç és citada ja en l'acta de consagració de la
Seu d'Urgell el 839. Posteriorment el lloc va pertànyer al Monestir de Sant
Martí del Canigó.
Ens agradaria rebre imatges de l’església romànica a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost
del 1992) escrivia; el lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la
forma Adaz, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965,
com a afrontadó territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir
de Sant Miquel de Cuixà. Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia,
per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull,
al Berguedà.
L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant
Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les
possessions de Sant Miquel de Cuixà: entre d’altres béns, li ratificà l’alou
situat a la vil·la de Das. Així mateix li ratificà una part de l’església de
Sant Llorenç (de Das) que li havia donat Guisad i el seu nebot Guillem.
Posteriorment, en la butlla de confirmació de béns que el papa Alexandre III
atorgà al cenobi de Sant Martí del Canigó l’any 1163, consta que el monestir
tenia diversos alous in parrochia sancti Laurentii de Adas.
La parròquia de Das contribuí els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima
recaptada aquells anys a la diòcesi d’Urgell. Poc després, entre els anys 1312
i 1314, consta que aquesta església fou visitada pels delegats de l’arquebisbe
de Tarragona, segons figura en la relació de parròquies visitades aquells anys
que ha pervingut a l’actualitat. A la darreria d’aquesta centúria, l’església
de Das s’esmenta entre les parròquies que contribuïren en la dècima de l’any
1391 a la diòcesi d’Urgell.
Quan al topònim, llegia; en la documentació antiga (villa) Adatio (Segle
X), probablement és d’origen antroponímic.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i “color
polític “ perquè en valorin la seva
publicació; en matèria de divulgació
del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Llorenç de
Roma , davant l’Altíssim, podrem
aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada