Aquest llarguíssim període de “ presó municipal/local RENOVABLE/ REVISABLE “ està trasbalsant a moltíssimes persones, als que pateixen malalties mentals de forma especialment greu.
Als que gaudíem visitant Catalunya ens fa moltíssim la punyeta, i llevat de l’existència dels arxius fotogràfics, no sabríem que fer.
El Ton Graell publicava fotografies de l’'ermita de Sant Quirze i Santa Julita, coneguda popularment com Sant Quiri, és situada al cim del puig de Sant Quiri, a l'esquerra del riu d'Aguilar, dominant la confluència dels rius de Pallerols, d'Aguilar i de Castellàs.
L’havia retratat A.Moras - Antonio Moras Navarro, del que en voldríem rebre dades del seu lloc de naixement i si s’ha donat el cas del seu traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com – l’ any 1988. Vista superior de la capella
Patrimoni Gencat explica que la capella de Sant Quiri i Santa Julita és formada per una nau rectangular, coberta per un embigat de fusta i coronada a llevant per un absis rectangular, cobert am volta de canó. La porta, en arc de mig punt, s'obre a la façana de ponent, i és l'única obertura que té l'església. El murs no presenten cap tipus d'ornamentació, al mur meridional hi ha una fornícula.
L'aparell constructiu és de reble de lloses planes, disposades de forma regular. L'interior és arrebossat i els paraments exteriors estaven emblanquinats fins a la restauració que es va dur a terme l'any 1994, mentre que la coberta era de gres rogenc. Aquest fou substituït per pissarra d'importació cosa que va fer que es perdés l'autenticitat de l'edifici. La rusticitat, però, és una característica pròpia de l'edifici i es manifesta sobretot en la manca de verticalitat dels murs atalussats cap a l'interior.
La capella de Sant Quiri i Santa Julita no té cap tret definitori que permetí adscriure-la a cap estil concret. Per la semblança amb altres esglésies com: Sant Lluc d'Anyús i Sant Serni de Vila-rubla podria haver esta construïda abans del segle XI, seguint una tipologia constructiva local.
A l'any 975, en un document de venda d'unes terres situades a la vila de Noves de Segre, s'esmenta com a límit Sanctum Quirichum que alguns estudiosos identifiquen amb aquesta església.
Actualment, se celebra en aquesta capella un aplec a mitjan mes de juny, coincidint amb la festivitat de Sant Quirze i Santa Julita.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, s’esplaien amb més dades a :
El Jordi Gumí i Cardona (Barcelona, 28 d'abril de 1931 - 18 de setembre de 2013) publicava un parell de fotografies “ en data indeterminada, en les que situa erròniament aquesta esglesiola al Municipi de Taús a la comarca de l’Urgell sobirà.
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/93806
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/93792
Patrimoni Gencat hauria de repetir les visites als elements patrimonials, i/o demanar imatges als que ho han fet, això alhora que permetria comprovar l’estat del Patrimoni històric arreu de Catalunya, facilitaria depurar errors com aquests.
Que Sant Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Santa Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars, que són venerats a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada