En Pere Batlló i Bisbal, teixidor, natural de Vacarisses, petit poble de la
comarca del Vallès (Barcelona), casat amb Margarida Barrera i Quatrecases, es
va traslladar a Olot (Girona), a començament del segle XIX. Aquest matrimoni,
va tenir set fills:
Jacint Batlló i Barrera (Olot, 1803 - 27 d'agost de 1866) casat.
Joan Batlló i Barrera (Olot, 7 de novembre de 1812 – Barcelona, 27
d'octubre de 1892), solter.
Feliu Batlló i Barrera (Olot, 1819 – Barcelona, 5 de març de 1878), casat
amb la seva neboda Margarida Batlló i Dachs, filla del seu germà Jacint.
Ignasi Batlló i Barrera, mort el 1856.
Caterina Batlló i Barrera, casada amb Albert Escubós.
Jaume Batlló i Barrera.
Domènec Batlló i Barrera († 24-01-1866), casat amb Dolors Sunyol i Pujol.
Era un casal de planta rectangular amb teulat a quatre aigües. Disposava de
planta baixa, amb gran escala d'accés a la planta noble i entrada per a
carruatges o pati interior, cobert posteriorment amb planxes de fibrociment.[1]
Damunt la planta noble hi havia un pis superior amb finestres, algunes d'elles
cegades, a manera de decoració, on hi havia grans motius florals i vegetals
pintats de color blau.
Fotografia 01/12/1985. Olga Sacrest i Roca
A l’excel·lent publicació , LES CAPELLES D'OLOT I ELS ORATORIS PARTICULARS QUALQUES
NOTES INÈDITES , de Mn. Joan Pagès i
Pons, s’explica:
Enganxada a la casa hi havia la
capella goticitzant de finals del segle XIX, advocada a l’Arcàngel Sant Rafael reconstruïda en el darrer decenni
del segle passat gràcies a la munificència dels Batlló .
És d'estil neogòtic d'una alçària desproporcionada respecte de la longitud
de la volta amb alguns finestrals en l'absis, els quals donen un caràcter
exultant a l'obra.
Evidentment que totes aquestes característiques les quals acabem d'indicar,
li donen un tarannà més d'església que de capella. Llàstima que fins ara no hem
pogut saber l'origen d'aquesta capella, però tenim l'opinió que fou bastida per
un propietari en el seu mateix terreny i, per tant es tractà d'una capella
particular.
L'autor d'aquestes ratlles, fill del carrer de Sant Rafael , recorda que
tot i el caràcter particular d'aquella capella la gent del barri se la feia com
a seva.
En realitat l'edifici era de propietat particular, però per raó del culte
es tractava d'una capella pública, en la qual era l'autoritat eclesiàstica qui
devia regular el susdit culte. Recordem que en el dia de Sant Rafael , la
campana de la capella a partir de les 7 del matí, ja invitava la gent del barri
a la Santa Missa.
Val a dir que en el dia de la festa, parlo del decenni dels anys vint, s'hi
celebraven quatre o cinc misses, inclòs l'ofici que acostumava tenir lloc a les
10.
Aquesta capella , en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels
militars feixistes encapçalats pel genera Franco contra el govern LEGITIM I DEMOCRÀTIC
de la II República, va ser respectada,
no així però, les imatges religioses que
van ser debolides.
El triomf dels insurrectes en la contesa bèl·lica, atesa la col·laboració
que havien obtingut de la Jerarquia catòlica, es va traduir en un TOTAL recolzament d’aquesta confessió religiosa
que va passar a ser de facto, la religió
de l’estat.
Sant Rafael donaria aixopluc als religiosos caputxins durant el temps que la seva església , enderrocada per
un incendi, fos reconstruïda l’any 1943 ; el 28 del mes d’agost, és dugué a terme la celebració d'un solemne ofici, prèvia la consagració
de l'altar a cura del bisbe Maties Solà i Farell, O.F.M.Cap. (Sant Llorenç
Savall, Vallès Occidental, 11 d'agost de 1884 – Barcelona, 27 d'agost de 1973)
que havia estat professor de filosofia de l'escola de
novicis, al convent del Sagrat Cor d'Olot
Llegia que amb el projecte dels arquitectes olotins Josep Terricabras
Castells i Arnau Vergés Tejero, l’antiga
Capella Batlló de Sant Rafel s’obre al públic convertida en un Levi’s Store
https://www.garrotxadigital.cat/2017/09/22/antiga-capella-batllo-levis-store-olot/
No és aquest els pitjor dels usos possibles a que hem vist dedicar edificis
que havien estat creats per a us religiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada