Es tracta d’un edifici renaixentista de tradició gòtica, amb certes semblances amb la parroquial de santa Maria d’Igualada, cobert amb volta de creueria, compost per una gran nau i capelles laterals obertes entre els contraforts. El portal, neogòtic, s’afegí el 1899.
L’ Antoni Calvo
Uribe retratava la cripta de Santa Calamanda , espai singular es troba ubicat
sota el presbiteri de l'Església de Sant Jaume. S'hi pot accedir tant des de
l'interior de l'església, on hi ha una reixa que tanca el pas entre els dos
espais, o des del carrer Sant Jaume.
Cal destacar-hi les voltes de creueria fetes
amb una gran tècnica, i les claus policromades de Santa Calamanda i Sant Jaume.
La primera té un
diàmetre de 74 cm, una alçada de 40 cm i un pes aproximat de 470 kgs. És molt
similar a la que trobem a l'església, s'hi observa la santa coronada de
princesa portant la palma del martiri i el llibre.
La de Sant Jaume,
les seves dimensions són més petites, té un diàmetre de 64 cms, una alçada de
40, i un pes aproximat de 340 kgs.
Es veu el bust
del sant, revestit de pelegrí, amb el bastó, la carabassa i aguantant el
llibre. Hi podem observar també un vitrall dedicat a Santa Calamanda, fet per
donació de la família Satorras, tal com es fa constar en un dels vidres.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-santa-calamanda-patrona-de-calaf.html
A partir de mitjan segle XIV, la vila va anar traslladant la seva activitat des del castell fins a la zona que envolta aquesta plaça, presidida per l’església parroquial de Sant Jaume. La plaça, en desnivell i de planta irregular, és envoltada per edificis construïts sobre porxos, uns d’arc de mig punt i d’altres d’arc rebaixat. Destaquen les cases de cal Martorell, edifici del segle XVIII reformat al segle XIX i la casa Felip, ubicada al número 2, entre l’Ajuntament i l’església parroquial, de factura típicament barroca, construïda el segle XVIII i restaurada. De planta baixa i dos pisos, com la majoria d’immobles situats en aquest espai tan típic de Calaf i aixecada sobre el porxo ocupant dos arcs de mig punt, destaca per la seva façana amb tres finestres al pis superior i dues finestres i balcó central al pis inferior, rematat per un trencaaigües en forma de petxina.
A la plaça Gran tradicionalment se celebrava el Mercat de Calaf, datat ja des de l’any 1226, de gran importància per l’activitat que s’hi porta a terme i l’enorme quantitat de gent que s’hi aplega.
En època moderna se celebrava el dimarts, el dijous i el mercat més gran, el dissabte. La ploma d’Apel•les Mestres divulgà la importància del Mercat de Calaf amb la seva llegenda, que conta que un dia de mercat en ple hivern, l’intens fred de la zona, que provoca les típiques gebrades feu que es quedessin glaçades les paraules de tota la munió de venedors i compradors que eren a la plaça, i que quan el sol feu acte de presència començà a desglaçar totes aquelles converses fent que es barregessin i la gent no s’entengués. Aquesta llegenda ha donat lloc a l’expressió ,“sembla el Mercat de Calaf”utilitzada quan en una conversa entre diferents persones totes parlen alhora sense escoltar-se.
Des de mitjan segle XX el mercat se celebra entre el raval de Sant Jaume i la plaça dels Arbres.
Avui en dia, tota la comarca es retroba cada dissabte al matí per celebrar mercat i els carrers de la població s’omplen de vilatans que transiten amunt i avall, convertint Calaf en un veritable centre econòmic i social.
El diumenge 28 de febrer el vent bufava fort per les terres altes de l’Anoia, al límit ja de la Segarra Infinita; alguns somniàvem aires de llibertat; el temps ens ho dirà.
Cuideu-vos
molt, els que assumien el deure de
fer-ho, NO SON BONA GENT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada