Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) escrivia, el poble de
Querós, topònim etimològicament derivat
de quer, ‘penya’, era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del
terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de
Susqueda. Del petit nucli urbà només l’església es salvà de les aigües, tot i
que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments.
L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen
probablement cap al final del segle XI. Des dels seus inicis estigué vinculada
al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles.
El terratrèmol que afectà la comarca entre el 1425 i el 1428 destruí
parcialment la capella inicial i alterà greument la torre del campanar, que
hagué de tornar a ésser aixecada al mateix segle i posteriorment reforçada al segle
XVI. Una gran part de la rectoria fou també enderrocada i no es tornà a
reconstruir.
A la segona meitat del segle XVII fou rector de la parròquia Antoni de
Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar les trifulgues del seu
pare al llarg de la comarca.
En l’actualitat l’esglesiola es troba inclosa dins el terme municipal de
Sant Hilari Sacalm i voreja amb el pantà de Susqueda, que ha submergit bona
part del terme parroquial.
L’edifici actual conserva pràcticament íntegra la primitiva estructura
romànica, amb ben pocs canvis i afegits. És format per una nau rectangular
coberta amb volta de canó, amb tres arcs torals, un adossat al mur de ponent i
els altres dos repartits ai centre de la nau, i capçada vers llevant per un
absis semicircular. Aquest s’obre a la nau per mitjà d’un doble plec i forma un
arc presbiteral. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada i d’arc de
mig punt en gradació. Al mur de migdia hi ha la porta d’entrada original, que
és molt simple, amb un arc de mig punt exterior que gairebé no sobresurt de la
façana. En aquest mateix mur hi ha dues finestres més centrades entre els dos
arcs torals, una de les quals s’obre al campanar, adossat a la façana de
migjorn de l’església.
Aquest campanar és una torre de planta lleugerament romboïdal, amb una
porta de mig punt a la planta baixa que dóna a l’exterior per la façana de
ponent.
Al segon nivell, sobre la porta exterior, hi ha tres espitlleres de secció
rectangular uniforme. Al nivell d’obertures següent, damunt la coberta de la
nau, hi ha quatre amples finestrals coronats per un arc rebaixat; i al seu
damunt es formen una mena de golfes amb uns altres quatre finestrals, encara
més amples. Els murs van perdent gruix a cada nivell de forjat, llevat del mur
de tramuntana, amb gruix constant i que descansa sobre el mur lateral de
l’església.
La teulada de la nau és de dos aiguavessos i té un doble recobriment.
L’inferior, el primitiu, de llosetes d’esquists i el superior, més modern, de
teula àrab. L’absis només té el primitiu recobriment de lloses de pedra.
Les façanes laterals són coronades superiorment per un fris seguit
d’arcuacions llombardes i, encara al damunt seu, per una simple motllura fent
sols un xamfrà, a manera de ràfec. A la part interior hi ha una banqueta que
envolta tota l’església. A la part superior de l’absis el fris és format per
tres grups de cinc arcuacions, separats per lesenes que descansen sobre la
banqueta.
L’interior de l’església és totalment arrebossat i pintat. L’exterior, en
canvi, tret de la façana que donava a la rectoria i que n’era un parament
interior, té l’aparell al descobert. Aquest és fet de carreus de mida mitjana,
bastant treballats i col·locats en filades perfectament horitzontals, d’alçada
variable, amb les juntes amorterades.
Sant Martí de Querós és una església de clara filiació dins les formes
llombardes de la darreria del segle XI, ja plenament definides i consolidades,
i s’inscriu perfectament dins la sèrie d’edificis osonencs que adopten aquesta
fórmula arquitectònica.
Patrimoni Gencat ens diu; antiga església parroquial del poble de Querós
abandonada des de l'any 1966, situada al nord del municipi de Sant Hilari
Sacalm, al costat de les aigües del pantà de Susqueda. L'edifici, té una única
nau rectangular amb la coberta de volta de canó, amb tres arcs torals, i un
absis semicircular a la capçalera amb una finestra de doble esqueixada al
centre, en arc de mig punt en gradació. A migdia hi ha la porta d'entrada
original, en arc de mig punt, i dues finestres. L'exterior de l'absis presenta
decoració d'arcuacions entre lesenes i els murs de les naus fris d'arcuacions.
El campanar-torre del segle XV està adossat al costat de migdia de l'absis. El
teulat del campanar és a doble vessant, de teula àrab.
En els murs, de carreus de pedra, en destaca el coronament superior
d'arcuacions cegues.
A l'interior de l'absis es conserven fragments de pintura mural d'època
romànica.
L'església apareix documentada per primer cop el 1104, encara que
segurament és una mica anterior, de finals del segle XI. Va estar vinculada des
del principi al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles.
Els terratrèmols del segle XV, que tantes destrosses provocaren a la
comarca, van malmetre sobretot el campanar que va haver de ser alçat de nou el
mateix segle i reforçat el següent. Gran part de la rectoria fou enderrocada.
A la segona meitat del segle XVII, Antoni de Serrallonga, fill del bandoler
Joan Sala de Serrallonga, fou rector de la parròquia.
Del poble de Querós en resten dempeus l'església i algunes cases situades a
les muntanyes ja que la resta estan sota les aigües de l'embassament de
Susqueda.
L'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, en col·laboració amb el Consell
Comarcal de la Selva i la Diputació de Girona ha iniciat un projecte de
restauració per poder incorporar l'església a les rutes turístiques del romànic
català. Una de les primeres tasques endegades ha estat assentar les bases de
l'edifici i fer diverses excavacions.
Dèiem l' any 2021, us esperonem, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Martí de Tours, titular de
l’església parroquial de Querós, davant la Altíssim , i
confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
Afegim aquest octubre de 2023;
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
2 comentaris:
Si mai necesiteu més fotos de St. Martí de Queros, a de la casa i morro del Quer, en tinc un piló d'haver-hi anat diverses vegades des de l'Abril del 2008 (any de la sequera) Estan a la vostra disposició.
Pere Magrià
Bescanó
magria@bescano.com
Fa anys m'hi vaig arribar fent una ruta molt costeruda amb BTT... Era jove amb empenta: avui re!
Publica un comentari a l'entrada