divendres, 12 de març del 2021

SANT MARTÍ DE QUERÓS. SANT HILARI SACALM. LA SELVA GIRONA.

 

Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) escrivia, el poble de Querós, topònim etimològicament  derivat de quer, ‘penya’, era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda. Del petit nucli urbà només l’església es salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments.


L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI. Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles.

 

El terratrèmol que afectà la comarca entre el 1425 i el 1428 destruí parcialment la capella inicial i alterà greument la torre del campanar, que hagué de tornar a ésser aixecada al mateix segle i posteriorment reforçada al segle XVI. Una gran part de la rectoria fou també enderrocada i no es tornà a reconstruir.

 

A la segona meitat del segle XVII fou rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar les trifulgues del seu pare al llarg de la comarca.

 

En l’actualitat l’esglesiola es troba inclosa dins el terme municipal de Sant Hilari Sacalm i voreja amb el pantà de Susqueda, que ha submergit bona part del terme parroquial.


L’edifici actual conserva pràcticament íntegra la primitiva estructura romànica, amb ben pocs canvis i afegits. És format per una nau rectangular coberta amb volta de canó, amb tres arcs torals, un adossat al mur de ponent i els altres dos repartits ai centre de la nau, i capçada vers llevant per un absis semicircular. Aquest s’obre a la nau per mitjà d’un doble plec i forma un arc presbiteral. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada i d’arc de mig punt en gradació. Al mur de migdia hi ha la porta d’entrada original, que és molt simple, amb un arc de mig punt exterior que gairebé no sobresurt de la façana. En aquest mateix mur hi ha dues finestres més centrades entre els dos arcs torals, una de les quals s’obre al campanar, adossat a la façana de migjorn de l’església.


Aquest campanar és una torre de planta lleugerament romboïdal, amb una porta de mig punt a la planta baixa que dóna a l’exterior per la façana de ponent.

 

Al segon nivell, sobre la porta exterior, hi ha tres espitlleres de secció rectangular uniforme. Al nivell d’obertures següent, damunt la coberta de la nau, hi ha quatre amples finestrals coronats per un arc rebaixat; i al seu damunt es formen una mena de golfes amb uns altres quatre finestrals, encara més amples. Els murs van perdent gruix a cada nivell de forjat, llevat del mur de tramuntana, amb gruix constant i que descansa sobre el mur lateral de l’església.

 

La teulada de la nau és de dos aiguavessos i té un doble recobriment. L’inferior, el primitiu, de llosetes d’esquists i el superior, més modern, de teula àrab. L’absis només té el primitiu recobriment de lloses de pedra.

 

Les façanes laterals són coronades superiorment per un fris seguit d’arcuacions llombardes i, encara al damunt seu, per una simple motllura fent sols un xamfrà, a manera de ràfec. A la part interior hi ha una banqueta que envolta tota l’església. A la part superior de l’absis el fris és format per tres grups de cinc arcuacions, separats per lesenes que descansen sobre la banqueta.


L’interior de l’església és totalment arrebossat i pintat. L’exterior, en canvi, tret de la façana que donava a la rectoria i que n’era un parament interior, té l’aparell al descobert. Aquest és fet de carreus de mida mitjana, bastant treballats i col·locats en filades perfectament horitzontals, d’alçada variable, amb les juntes amorterades.

 

Sant Martí de Querós és una església de clara filiació dins les formes llombardes de la darreria del segle XI, ja plenament definides i consolidades, i s’inscriu perfectament dins la sèrie d’edificis osonencs que adopten aquesta fórmula arquitectònica.


Patrimoni Gencat ens diu; antiga església parroquial del poble de Querós abandonada des de l'any 1966, situada al nord del municipi de Sant Hilari Sacalm, al costat de les aigües del pantà de Susqueda. L'edifici, té una única nau rectangular amb la coberta de volta de canó, amb tres arcs torals, i un absis semicircular a la capçalera amb una finestra de doble esqueixada al centre, en arc de mig punt en gradació. A migdia hi ha la porta d'entrada original, en arc de mig punt, i dues finestres. L'exterior de l'absis presenta decoració d'arcuacions entre lesenes i els murs de les naus fris d'arcuacions. El campanar-torre del segle XV està adossat al costat de migdia de l'absis. El teulat del campanar és a doble vessant, de teula àrab.

 

En els murs, de carreus de pedra, en destaca el coronament superior d'arcuacions cegues.

 

A l'interior de l'absis es conserven fragments de pintura mural d'època romànica.


L'església apareix documentada per primer cop el 1104, encara que segurament és una mica anterior, de finals del segle XI. Va estar vinculada des del principi al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles.

 

Els terratrèmols del segle XV, que tantes destrosses provocaren a la comarca, van malmetre sobretot el campanar que va haver de ser alçat de nou el mateix segle i reforçat el següent. Gran part de la rectoria fou enderrocada.

 

A la segona meitat del segle XVII, Antoni de Serrallonga, fill del bandoler Joan Sala de Serrallonga, fou rector de la parròquia.

 

Del poble de Querós en resten dempeus l'església i algunes cases situades a les muntanyes ja que la resta estan sota les aigües de l'embassament de Susqueda.




 

 El  Jacint Garrigolas Coll , repetia  quasi fidelment l'enquadrament el 4.10.2023, si Déu no hi posa remei, ens venen dies terribles. 



L'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Selva i la Diputació de Girona ha iniciat un projecte de restauració per poder incorporar l'església a les rutes turístiques del romànic català. Una de les primeres tasques endegades ha estat assentar les bases de l'edifici i fer diverses excavacions.




Dèiem l' any  2021, us esperonem, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Martí de Tours,  titular de  l’església parroquial de Querós, davant la Altíssim  ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Afegim aquest octubre de 2023;  que Sant Marti de Tours    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis,   kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia. 


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si mai necesiteu més fotos de St. Martí de Queros, a de la casa i morro del Quer, en tinc un piló d'haver-hi anat diverses vegades des de l'Abril del 2008 (any de la sequera) Estan a la vostra disposició.
Pere Magrià
Bescanó
magria@bescano.com

enric sc ha dit...

Fa anys m'hi vaig arribar fent una ruta molt costeruda amb BTT... Era jove amb empenta: avui re!