El Pere Julià Subirana publica un fotografia “ Monument
a Antonio López (Barcelona) any 1888” .
El 04/03/2018, apareix aquesta noticia “Barcelona retira la estàtua de
Antonio López”.
Que havia fet l’Antonio Víctor López y López de Lamadrid (Comillas,
Cantàbria, 12 d'abril de 1817—Barcelona, 16 de gener de 1883), perquè li
aixequessin una estàtua ?.
Hi ha una afirmació, propalada pel seu cunyat, Francisco Bru Lassús ; part de la seva fortuna fou procedent del comerç d'esclaus sota el vistiplau de la corona borbònica que, malgrat la prohibició “ formal” LEGAL, amprava els esclavistes espanyols a canvi de favors econòmics.
Aquesta bona relació i intercanvi de
favors, feren que Antonio López fos nomenat pel rei Alfons XII , marquès de
Comillas el 1878, i l’any 1881 va
declarar la Grandesa d'Espanya de Primera Classe a favor del títol.
Val a dir que malgrat està molt questionada fins per historiadors lliures de sospita, aquesta tesis, és la que dóna lloc a la retirada de la seva estàtua a Barcelona.
Va residir a Barcelona, després del seu matrimoni amb Lluïsa Bru Lassús (
Santiago de Cuba, 1822 + Comillas, Cantabria, 03 de octubre del 1905) i va traslladar a aquesta ciutat
la seu de la companyia.
Pocs mesos després de la seva mort, l'Ajuntament de Barcelona va decidir
dedicar-li una plaça a la ciutat, a la cruïlla de la Via Laietana i el passeig
de Colom, on actualment es troba l'edifici de Correus. i aixecar un monument al mateix lloc, iniciativa
impulsada pel seu fill Claudi López i Bru, segon Marquès de Comillas i Gran
d'Espanya (Barcelona, 14 de maig de 1853 - Madrid, 18 d'abril de 1925 ) i Manuel
Girona i Agrafel (Barcelona 1 de gener de 1817 [1]- Barcelona, 31 d'octubre de
1905) entre altres.
La primera pedra es va posar el 25
de setembre de 1883 i el monument va ser inaugurat el 13 de setembre de 1884.
Destruïda en els primers dies de l’alçament
del militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
I DEMOCRÀTIC de la II República ,
l'estàtua va ser reposada durant el franquisme amb factura de Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 – Barcelona, 16
d'agost de 1991) . Al seu peu té una placa amb uns versos dedicats per Jacint
Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny
de 1902), que havia estat capellà de la Companyia Transatlàntica, i posteriorment capellà domèstic , càrrec que
es va desdoblar més tard en un segon; el
d'almoiner de la família Antonio Víctor López y López de Lamadrid (Comillas,
Cantàbria, 12 d'abril de 1817—Barcelona, 16 de gener de 1883), a qui va dedicar
el poema L'Atlàntida.
No va tenir gaire bona acollida el monument de Barcelona des de la seva
construcció, de fet era coneguda popularment entre els barcelonins com El
negro Domingo, per la seva suposada participació en negocis esclavistes.
A causa del seu passat dubtós, el 2010 l'entitat SOS
Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de
Barcelona la retirada d'aquest monument a Antonio López y López.
El 2016 el grup polític CUP Capgirem Barcelona també proposa la seva
retirada pel mateix motiu i proposa que sigui substituïda per un monument a les
víctimes de l'esclavitud.
L'estàtua va ser finalment retirada pel consistori d'Ada Colau Ballano
(Barcelona, 3 de març de 1974) el 4 de març del 2018.
El Museu Marítim de Barcelona, manté
la «Sala Marquès de Comillas».
L’any 1890 també es va erigir una estàtua a Comillas, on havia nascut, obra
de Lluís Domenèch i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de
1923), l’alcaldessa María Teresa Noceda
(Comillas, 7 de juny de 1954) del PRC,
va decidir mantenir l’estàtua, adduint que el passat esclavista de l’Antonio Víctor López
y López de Lamadrid era una invenció per enveges del seu cunyat, Francisco Bru
Lassús ( Santiago de Cuba, 1832 + el lloc i data de la mort son incerts, entre
els anys 1885 i 1895, segons explicava el seu germà Francisco Bru Lassús).
http://www.paseodegracia.com/historia/antonio-lopez-y-lopez-el-monumento-y-el-libro-de-su-cunado/
Si, comencem a “ filar prim”,
acabarem posant números, als carrers, passejos, avingudes, places,..., perquè
hi ha una fauna que déu-n’hi-do, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada