divendres, 18 d’abril de 2008

Recollir-se davant l'infinit




En els nostres recorreguts per les terres properes del Moianes, hem tingut ocasió de comprovar com l’altiplà facilita, sinó clarament esperona les activitats de recolliment, de meditació , de recerca d’allò de transcendent que – malgrat la vida actual - tothom porta en el seu interior.

Actualment podeu trobar a Sant Joan d’Oló, a la masia coneguda com la Plana, oferta d’activitats en aquesta línia de meditar, recollir-se,...
D’antic, la vida monàstica va reeixir al Moianes, l’Estany que actualment te terme municipal, va ser de bon començament la seu únicament d’un monestir on s’honorava i s’honora encara la Mare de Déu; les relacions entre els veïns de Santa Maria d’Oló i el monestir que es trobava dins dels seus límits, van acabar de la pitjor manera possible, però això amic lector acostuma a ser la conseqüència previsible d’algunes accions que l’església hauria d’haver evitat; en tot cas avui a l’Estany, el Monestir d’aquest nom, es un reclam del màxim interès pel que fa al turisme.

En el límit oposat , dalt d’una carena, davant per davant de Sant Julia d’Uixols, trobem la casa anomenada les Pujades, des d’aquella alçaria s’aprecien els cingles de Gallifa, a l’hivern les neus del Montseny, del Cadi i les muntanyes del pre-pirineu , la silueta inconfusible de la serralada monserratina, embolicada dolçament en ocasions per la boira, i en la distància s’intueix més que s’aprecia una línia blavenca , l’horitzó de la mediterrània. Està clar que si pateixes d’alguna mena d’agarofobia , de por als espais oberts, aquest no es el teu lloc.

En aquella casa, durant un llarg període de temps, les tècniques de ioga, la meditació i la recerca d’altres vies per enriquir la vida espiritual, varen trobar aixopluc en un període en que fora de la religió “Oficial”, tot semblava pecat i disbauxa.

L’efecte “novetat” que acostuma a funcionar meravellosament quan s’engega una nova activitat, te però una consistència escassa, i sovint el temps ens ensenya que en massa ocasions, tot plegat s’acaba com un foc d’encenalls; una flama de curta durada que no deixa caliu.

Els que tenim per afecció i costum descobrir indrets com aquest que esmentem, no necessitem cap Mestre o Guru, per seguir les seves indicacions, sabem per experiència pròpia que assolir un cim, ni que sigui modest constitueix un motiu de joia; l’afegit de poder contemplar des de l’alçada les meravelles d’aquest país nostre, es sens dubte un premi addicional.

Habitualment els llocs elevats – en totes les religions – tenen una especial consideració, i aquesta i no un altra, és la raó per la qual trobem – habitualment - ermites, petites esglésies i oratoris en llocs elevats.
Si pensem en un Déu que està en el Cel, qualsevol esforç per aproximar-nos físicament a Ell , es – no en tinc cap dubte – una forma de pregaria.

Ascendir fins a les Pujades, Sant Julià d’Uixols , Marfà , Sant Cugat de Gavadons, Sant Feliuet de Terrassola, Sant Jaume de Vallhonesta, Sant Miquel d’Olò, i tants i tants punts elevats ,sense altre presència humana que la vostra, es un exercici benèfic per a la salut , alhora que tindreu clarament la percepció de trobar-vos més a prop de Déu.

© Antonio Mora Vergés