L’OLLER I LA CAPELLA DE SANT BRU DE COLONIA A CASTELLTERÇOL

Havíem deixat el vehicle en el camí de l’ Era, i ens arribaríem fins a l’Oller des de Castellterçol.

Les herbes mullades del fons del barranc, ens ho posaven un xic difícil, particularment en el meu cas ja que portava – per primera vegada aquest any – pantalons curts.

El masover al que demanàvem permís per retratar la façana de la capella de Sant Bru de Colònia , ens comentava que havíem de fer la petició al propietari. Tot van ser facilitats, i ben aviat estàvem dins al pati de la casa prenent fotografies d’aquesta capella que presenta un immillorable aspecte, desprès d’haver estat objecte d’una restauració del tot respectuosa tant amb l’edifici com amb el seu entorn.

Quan al nom del lloc hi ha força hipòtesis, en reproduïm dues de les que tenen més “tradició” :

Fer-lo derivar de l’activitat de fer i/o vendre olles i altres atuells de terrissa. Fora en aquesta accepció un sinònim de terrissaire.

Seguir el criteri orogràfic : El terreny davalla de forma acusada des de dalt la Vila de Castellterçol, la casa està en un lloc enclotat. [ en un cul o fons d’olla ]. Es possible que l’ús d’aquest topònim sigui fins i tot anterior a la mateixa casa, de quina existència se’n té coneixement des del segle XIII

Quan a la Capella de Sant Bru de Colònia , annexa avui a la casa, fou aixecada fa menys de dos-cents anys.

Algunes dades d’aquesta advocació :

L'ordre cartoixana va néixer a la fi del segle xi a França, de la mà de Bru de Colònia. El 1084, Bru de Colònia es va retirar al bosc, al desert de Chartreuse, a la diòcesi de Grenoble, en un lloc cedit pel bisbe Hug, amic seu. Aviat se li unirien alguns companys, i vivien en cabanes bastides a l'entorn d'una capella. Així es configurà aquest singular orde, confluència d'eremitisme i de cenobitisme, en el qual, dins un mateix clos monàstic, els seus membres viuen en cel·les individuals i independents, en forma de petites casetes, amb oratori, lloc d'estudi i hort. Alhora, els monjos participen d'alguns actes comunitaris que els fan sentir part del grup o de la comunitat.

Bru no volia fundar cap orde, i per això ni tan sols va escriure cap regla o estatut per als seus companys. Va fixar amb la seva vida i exemple una norma i, mercès als precs del seu deixeble Landoví, va escriure una carta -que arribà pòstumament als seus deixebles de Chartreuse- que és tinguda com "el testament de sant Bru". Fou amb les coses que explicà Landoví de les seves converses amb sant Bru i amb aquest "testament" que el cinquè prior de Chartreuse Guigó I va redactar, a l'entorn de 1127, les Consuetudines o la reglamentació de l'orde.

Ens acomiadàvem del propietari de l’Oller, agraint-li la seva amabilitat.

© Antonio Mora Vergés