Joseph Fritzl, està actualment a totes les revistes i diaris del món, tothom està horroritzat per la sòrdida història d’aquest enginyer jubilat de Austetten, a 130 quilòmetres de Viena; ¿Quan fa que sortia a la llum el segrest de Natacha Kampus, i el suïcidi quasi instantani del seu raptor Wolfgang Priplopil ?.
¿Que passa a Àustria ?. Potser que no tanquem tant l’objectiu i refem la pregunta a nivell mundial; ¿Per què a banda de la corrupció endèmica, continuen a Espanya els crims contra les dones ?. ¿Com s’expliquen els assassinats múltiples que periòdicament commocionen als Estats Units ?. ¿Quina raó ens fa callar davant dels genocidis ?. Irak, el Tibet, ... però també els Balcans, Àfrica, Amèrica del sud. ¿ Podrem explicar el silenci còmplice, davant la mort per fam de milions de persones en desviar per a la producció d’hidrocarburs tones i tones de blat, ordi, arròs i altres aliments bàsics ?
No fa encara un segle de l’anomenada Primera Guerra Mundial; en aquella ocasió la nostra espècie va excel·lir en crueltat, misèria moral; però sobretot de manera principal en l’enriquiment exponencial d’una minoria que ja no trobarà aturador a la seva cobdícia; vindrà una confrontació menor – La guerra Civil Espanyola – en la que es posaran a prova els nous enginys per matar, i acte seguit la Segona Guerra Mundial, i des d’aquell moment, sempre, sempre ,sempre, hem tingut alguna guerra “local” en marxa, l’orient Mitjà , Corea, Vietnam [en la versió francesa, que voldran acabar els americans ], l’Afganistan [ aquí primer en versió russa i ara també yanki ] , Amèrica del Sud, Irak , Àfrica [ on recentment s’ha posat de manifest que des d’alguns governs s’estan atorgant encara patents de cors ] ........
Hi ha sens dubte una gran part de la humanitat que està “tocada”, en el sentit, que malgrat haver sobreviscut a tanta immundícia, no ha pogut desenvolupar mecanismes per integrar- per pair si us agrada més - aquestes elevades dosis de maldat, i així, de forma esporàdica, ens arriben noticies que posen de manifest aquesta discordança lògica : No podem fer una vida normal, per la senzilla raó que hem oblidat que és “ normal “ en la nostra vida !. Patim col·lectivament una manifestació peculiar del síndrome de Mides, fem malbé tot allò que toquem en la creença absurda que ho tornarem en or !
Els malsons del passat, se’ns fan presents constantment, només sembla existir una possible sortida : aturar aquest model pervers, i cercar-ne un de nou a nivell mundial que ens permeti tornar el sentit primigeni a mots com : igualtat, justícia , pau, ... i, si, perquè no, amor ?
© Antonio Mora Vergés
¿Que passa a Àustria ?. Potser que no tanquem tant l’objectiu i refem la pregunta a nivell mundial; ¿Per què a banda de la corrupció endèmica, continuen a Espanya els crims contra les dones ?. ¿Com s’expliquen els assassinats múltiples que periòdicament commocionen als Estats Units ?. ¿Quina raó ens fa callar davant dels genocidis ?. Irak, el Tibet, ... però també els Balcans, Àfrica, Amèrica del sud. ¿ Podrem explicar el silenci còmplice, davant la mort per fam de milions de persones en desviar per a la producció d’hidrocarburs tones i tones de blat, ordi, arròs i altres aliments bàsics ?
No fa encara un segle de l’anomenada Primera Guerra Mundial; en aquella ocasió la nostra espècie va excel·lir en crueltat, misèria moral; però sobretot de manera principal en l’enriquiment exponencial d’una minoria que ja no trobarà aturador a la seva cobdícia; vindrà una confrontació menor – La guerra Civil Espanyola – en la que es posaran a prova els nous enginys per matar, i acte seguit la Segona Guerra Mundial, i des d’aquell moment, sempre, sempre ,sempre, hem tingut alguna guerra “local” en marxa, l’orient Mitjà , Corea, Vietnam [en la versió francesa, que voldran acabar els americans ], l’Afganistan [ aquí primer en versió russa i ara també yanki ] , Amèrica del Sud, Irak , Àfrica [ on recentment s’ha posat de manifest que des d’alguns governs s’estan atorgant encara patents de cors ] ........
Hi ha sens dubte una gran part de la humanitat que està “tocada”, en el sentit, que malgrat haver sobreviscut a tanta immundícia, no ha pogut desenvolupar mecanismes per integrar- per pair si us agrada més - aquestes elevades dosis de maldat, i així, de forma esporàdica, ens arriben noticies que posen de manifest aquesta discordança lògica : No podem fer una vida normal, per la senzilla raó que hem oblidat que és “ normal “ en la nostra vida !. Patim col·lectivament una manifestació peculiar del síndrome de Mides, fem malbé tot allò que toquem en la creença absurda que ho tornarem en or !
Els malsons del passat, se’ns fan presents constantment, només sembla existir una possible sortida : aturar aquest model pervers, i cercar-ne un de nou a nivell mundial que ens permeti tornar el sentit primigeni a mots com : igualtat, justícia , pau, ... i, si, perquè no, amor ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada