dissabte, 12 d’abril de 2008

Balma Roja. La recerca continua ....



L’havíem buscat per les terres del Moianès, en els límits entre Granera i Monistrol de Calders, on la pinta – erròniament - un plànol editat per la Diputació de Barcelona, estem a l’espera d’una resposta d’aquest Organisme en relació a aquesta qüestió.

No figura en el plànol de l’Alpina, però si en un editat pel Centre Excursionista de Terrassa, que la situa entre el Coll de Correu i els Hostalets del Davi; amb aquesta informació el Joan Escoda i Prats, buscava i acabava trobant les coordenades de situació que publicava l’esmentat Centre Excursionista.

Se’ns plantejaven dos accessos possibles ; des del trencall de Boades, fins al Coll de Correu, o des de Rellinars, passant per Casajoana i fins els Hostalets del Davi. Ens decidíem per la primera a proposta del nostre sherpa.

El divendres 11 havia plogut durant la nit, i malgrat el dia assolellat, avui potser com cap altre dia, ens alegraríem de portar un equipament bàsic de qualitat : calçat de goretex, jaqueta polar i gorra que faríem més passador moure’ns per un típic bosc català ; exuberància quan a la vegetació arbustiva, brusca per arreu, i una acumulació de matèria susceptible d’incendiar-se que fa mal pensar. Xops ens aturàvem per esmorzar passat el Castell de Bocs, on malgrat localitzar la corda per accedir-hi desistíem de fer-ho. La nostra recerca no havia trobar l’esperada compensació.

Pujaríem fins al Coll de Correu i comprovaríem que la localització de l’avenç del camí Ral, mostrava respecte de les dades del Centre Excursionista de Terrassa, una notable diferencia que ens feia consumir un temps preciós; continuàvem fins al rocam vermellós anomenat segons el mapa el Salt del Tinent [ en la meva condició d’Oficial – justament Tinent – de la brigada de Tropes de Socors de la Creu Roja, fins a la seva liquidació pels socialistes, m’agradaria conèixer l’origen d’aquest tant singular topònim ]. Ens aturàvem just davant la roca partida en dos per contemplar; Puigdoure, Matarrodona , la seva ermita, i els diferents accidents geogràfics quina denominació dona un molt especial caràcter a aquesta zona de l’Alt Vallès.

Decidíem tornar perquè per a nosaltres complir els horaris és de la màxima prioritat, ¿ us sona allò de conciliar lleure i família ?. Recollíem tot i fent camí imatges de la casa de la Boada; la Balma Roja, també si Déu vol, en una ocasió futura passarà a formar part de la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/, també dels blocs : http://percaminsdelbages.blogspot.com/ ; i http://coneixercatalunya.blogspot.com/ , com resumeix de forma encertada el Feliu Añaños i Masllovet.

Ens acomiadàvem a Matadepera del nostre sherpa Joan Escoda i Prats, que properament canviarà d’estat [ no us penseu ,no, que va a viure a França ! ] ens referim a l’estat civil. A ell i a la Pilar els nostres millors desitjós.

Tenim pendent l’accés des de Rellinars, passant per Casajoana i fins els Hostalets del Davi, demanarem també informació addicional, entre d’altres al Lluís Vila.

Us mantindrem informats.

© Antonio Mora Vergés