Els ullastres són una varietat d’oliveres pròpies de terrenys propers al Mediterrani. A la nostra comarca, es troben a diversos indrets, però per a la finalitat que a nosaltres ens interesa, podem veure una ullastreda a tocar de la masia de Can Sanpere, a Castellar del Vallès. La masia, té literalment enganxada, paret per paret, una ermita romànica que probablement fou construïda al segle X y dedicada a San Pere, d’aquí que rebi el nom d’ermita San Pere d’Ullastre, o també de San Pere de les Cadiretes, com després us explicaré.
El cas és que l’últim dissabte de setembre, el meu amic Feliu i jo vam decidir fer una caminada des del Santuari de la Salut, de Sabadell, fins al cementiri de Castellar, seguint el Camí Vell, i de tornada ens vam atansar a Can Santpere per visitar l’ermita. Es tracta d’una construcció senzilla amb un interior gairebé despullat d’ornaments, entre els quals destaquen encara algunes pintures al fresc a la part alta de l’absis. I a la taula, en lloc preponderant, una figura de Sant Pere, de molt bona mida, entronitzat i abillat amb robes de bisbe, que fa goig. Al davant de l’estàtua de l’apòstol hi ha, si la memòria no em falla, diversos objectes, entre ells una senzilla creu platejada o cromada que com a molt deu fer un pam d’alçada. Dic que San Pere es veu “entronitzat” perquè, en actitud majestuosa, es troba assegut en un “tron”, o trona, raó per la qual, penso, el poble, que de tot fa riota, devia dir Sant Pere de les Cadiretes.
A mi el que em va cridar l’atenció és la desproporció entre la mida de la figura del sant i la representació del Crist crucificat: de la petitesa de la Creu. Bé, no és que em cridés l’atenció, perquè sé que en la tradició catòlica romana moltíssimes esglésies, santuaris, ermites, basíliques, catedrals, i altres llocs de culte, dedicades als apòstols, als sants, a la Verge Maria, als àngels i als arcàngels, tenen la imatge del qui s’hi venera en un lloc destacat i la de Crist crucificat en un de secundari. No em sembla malament que el públic respecti la mare de Jesús i totes aquelles persones que han dut una vida santa. Però que la figura de Crist, per quina causa el pecat va ser esborrat del món i en el qual esperem la salvació i la vida eterna, amb el nostre cos de carn i amb la nostra ànima, i que és l’únic i veritable intercessor davant el Pare, no ocupi el lloc central i més visible en tots els llocs de culte que es consideren precisament “cristians”, em sembla senzillament un error.
El matí era assolellat i al mateix temps fresc. Aire pur de començaments de tardor amb els colors ja bastant rogencs dels fulls dels arbres. La visita a Sant Pere d’Ullastre, més que satisfactòria, i la caminada, força relaxant, gràcies a Déu.
Sabadell, ú d’octubre de 2008.
Text: Antoni Ibáñez Olivares. Fotos: Feliu Añaños Masllovet
El cas és que l’últim dissabte de setembre, el meu amic Feliu i jo vam decidir fer una caminada des del Santuari de la Salut, de Sabadell, fins al cementiri de Castellar, seguint el Camí Vell, i de tornada ens vam atansar a Can Santpere per visitar l’ermita. Es tracta d’una construcció senzilla amb un interior gairebé despullat d’ornaments, entre els quals destaquen encara algunes pintures al fresc a la part alta de l’absis. I a la taula, en lloc preponderant, una figura de Sant Pere, de molt bona mida, entronitzat i abillat amb robes de bisbe, que fa goig. Al davant de l’estàtua de l’apòstol hi ha, si la memòria no em falla, diversos objectes, entre ells una senzilla creu platejada o cromada que com a molt deu fer un pam d’alçada. Dic que San Pere es veu “entronitzat” perquè, en actitud majestuosa, es troba assegut en un “tron”, o trona, raó per la qual, penso, el poble, que de tot fa riota, devia dir Sant Pere de les Cadiretes.
A mi el que em va cridar l’atenció és la desproporció entre la mida de la figura del sant i la representació del Crist crucificat: de la petitesa de la Creu. Bé, no és que em cridés l’atenció, perquè sé que en la tradició catòlica romana moltíssimes esglésies, santuaris, ermites, basíliques, catedrals, i altres llocs de culte, dedicades als apòstols, als sants, a la Verge Maria, als àngels i als arcàngels, tenen la imatge del qui s’hi venera en un lloc destacat i la de Crist crucificat en un de secundari. No em sembla malament que el públic respecti la mare de Jesús i totes aquelles persones que han dut una vida santa. Però que la figura de Crist, per quina causa el pecat va ser esborrat del món i en el qual esperem la salvació i la vida eterna, amb el nostre cos de carn i amb la nostra ànima, i que és l’únic i veritable intercessor davant el Pare, no ocupi el lloc central i més visible en tots els llocs de culte que es consideren precisament “cristians”, em sembla senzillament un error.
El matí era assolellat i al mateix temps fresc. Aire pur de començaments de tardor amb els colors ja bastant rogencs dels fulls dels arbres. La visita a Sant Pere d’Ullastre, més que satisfactòria, i la caminada, força relaxant, gràcies a Déu.
Sabadell, ú d’octubre de 2008.
Text: Antoni Ibáñez Olivares. Fotos: Feliu Añaños Masllovet
1 comentari:
Segons tinc entès, aquesta ermita que es troba situada, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, Hi han previstes unes obres de remodelació, que consistiran en reforçar la volta principal, i l'absis de l'edifici. Malgrat que el Sant Crist, quedi igual.
Duraran dos mesos, i compten amb un pressupost de 40.000 Euros.
Que aviat ho puguem veure.
Publica un comentari a l'entrada