La descripció tècnica ens diu : Casal de dues plantes rectangulars. La coberta a quatre aigües, on hi destaquen les teules i la xemeneia vidriades, amb tons blaus i rogencs, formant una composició geomètrica. En la façana principal hi predomina el buit, amb sis obertures: porta central amb cancell i dues finestres laterals en la planta baixa, i tres portes finestral d’accés al balcó en la planta superior. Aquest balcó ocupa tota la façana i presenta una estructura i perfil ondulat, tant en el voladís com en la barana forjada. Els arcs de les finestres i porta són escarsers. El ràfec perimetral segueix tota la coberta i mostra mènsules. El tractament de la façana és l'arrebossat sense pintar.
La distribució interna simètrica, i molt semblant en les dues plantes, amb passadís central i les habitacions repartides a banda i banda. Al fons del passadís, ocupant tota l'amplada , s'hi localitza la sala d'estar- menjador amb sortida al jardí. Dels elements interiors en destaquem la qualitat i varietat dels paviments hidràulics amb decoració geomètrica. La façana posterior és dominada per l'espai en forma de porxo on l'estructura de càrrega és de columnes i bigues de ferro. El jardí i hort arribava fins el carrer de Balmes, avui però segregat en part, amb d'altres habitatges veïns.En aquesta façana del carrer de Balmes hi veiem la porta antiga d'entrada a la finca.
La tanca del jardí de la façana principal presenta ampit enrajolat i pilastres amb decoració ceràmica.
La denominació Cal – com en el cas de la casa de número, 6 del mateix carrer – fa referència al lloc on viu algú conegut, situat generalment prop o dins del nucli de població. Implica alhora que proximitat, confiança i fins amistat.
Can, utilitzat habitualment per edificacions allunyades de la població, fa referència a la PROPIETAT d’ algú que ens pots ser conegut o no. Implica respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada