De la descripció tècnica reproduïm :
Edifici de planta quadrada amb un pati central amb un pou. La façana està distribuïda en tres nivells amb torres prismàtiques en els laterals. Les finestres estan coronades per arcs rebaixats construïts amb maó, a l'igual que el voladís osta la teulada. Les dues torres estan rematades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro i una de les torres té una campana.
L’edifici ha estat recentment renovat per adaptar-se millor a les necessitats de la residència. Durant els treballs de renovació, ha estat necessari reemplaçar molts detalls per còpies de l’original. La distribució, que ha estat considerada vàlida i que s’ha conservat sense dificultats per l’ús de l’edifici, ha mantingut la seva imatge i esperit original.
L’edifici, amb la forma característica de les seves dues torres, constitueix una part important del paisatge urbà.
A l'entrada del recinte hi ha una placa amb la inscripció :
"D. Jose Brugarolas i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867".
Per enlloc cap dada en relació als negocis, i àdhuc a la vinculació del finat amb el poble.
Els germans Brugarolas, Andreu, Joan, Josep i Jaume, van fer la seva fortuna a les terres de Múrcia, Albacete i les tres províncies valencianes. No ens consta l’estat civil de Josep Brugarolas i Palau, en tot cas – contra una ‘opinió’ força estesa – tenia família. El rector l’any 1921, de Sant Joan Baptista de Rodonyà al Camp sobirà de Tarragona, era Lluís Brugarolas i Serradora, fill de Castellterçol, de 44 anys, que vivia a la Rectoria amb la seva mare i amb la seva germana.
La creació de l’Hospital i Casa de Beneficència de Castellterçol (1867) és un valuós testimoni del concepte burgès d’auxili benèfic, i al ensems la constatació de la preeminència dels cabals privats, enfront dels públics. En els països de tradició calvinista, encara avui, la fe es demostra amb obres.
L’any 1912 el Josep Salvany i Blanch, n’obtenia una imatge parcial, en ocasió de retratar una Creu de Terme.
Ah!, sou pregats d’ampliar i/o rectificar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada